Jacob beneeix els seus dotze fills
1 Jacob va cridar els seus fills i els digué:
—Reuniu-vos i us anunciaré el que us passarà en el futur:
2 Aplegueu-vos i escolteu, fills de Jacob,
escolteu el vostre pare Israel.
3 »Rubèn, tu ets el meu primogènit,
la meva força, la primícia del meu vigor,
superior en dignitat, superior en poder,
4 impetuós com els aiguats.
Però no seràs més que els altres,
perquè vas pujar al llit del teu pare:
pujant al meu llit, et vas deshonrar.
5 »Simeó i Leví són germans,
s’han decidit a destruir amb violència.
6 No vull tenir part en el seu complot,
no vull assistir a la seva conjura;
enfurismats van matar uns homes,
gent forta com toros, mutilant-los de grat.
7 Maleït el seu enuig, tan violent,
el seu furor, massa cruel!
Repartiré els seus fills entre les tribus de Jacob,
els escamparé per les tribus d’Israel.
8 »Judà, els teus germans t’enaltiran.
Agafaràs pel coll els enemics,
es prosternaran davant teu els teus germans.
9 Judà, fill meu, ets un cadell de lleó
que tornes de la caça.
Com un lleó t’ajeus i t’estires.
Ets una lleona. Qui et farà aixecar?
10 El ceptre no serà mai pres de Judà,
no mancarà als seus fills el comandament,
fins que vindrà aquell a qui pertany
i a qui els pobles obeiran.
11 Fermarà a la vinya el seu pollí,
als ceps triats, el fill de la somera;
rentarà amb vi la seva roba,
amb sang de raïms la seva túnica.
12 Tindrà els ulls tèrbols de tant de vi,
les dents blanques de tanta llet.
13 »Zabuló viurà vora la mar,
serà una badia on les naus fondejaran.
El seu territori arribarà fins a Sidó.
14 »Issacar és un ase robust,
ajaçat entre les cledes.
15 Veu que és bonic el seu lloc de repòs,
que el país és agradable,
i ajup l’espatlla sota la càrrega,
sotmès a treballs forçats.
16 »Dan farà de jutge del seu poble,
com una de les tribus d’Israel.
17 Serà una serp vora el camí,
un escurçó vora la ruta;
picarà la pota del cavall
i farà caure d’esquena el cavaller.
18 Senyor, jo espero la teva salvació.
19 »A Gad l’atacaran incursions de bandolers;
però, quan ell els ataqui, no els deixarà de petja.
20 »Aser tindrà un pa suculent,
farà que sigui les delícies dels reis.
21 »Neftalí és una cérvola en llibertat,
que cria cervatells bonics.
22 »Josep és un plançó fruitós,
un plançó fruitós vora una font;
els seus brots s’enfilen paret amunt.
23 L’han provocat disparant en contra d’ell,
l’han atacat llançant-li sagetes.
24 Però el seu arc es manté ferm,
mentre ell mou àgilment braços i mans,
pel poder del Déu fort de Jacob,
pel nom del Pastor, la Roca d’Israel.
25 Que el Déu del teu pare t’ajudi,
que el Déu totpoderós et beneeixi:
benediccions de dalt el cel,
benediccions de les aigües abismals, sota la terra;
benediccions de la dona que és fecunda,
26 benediccions del teu pare, més potents
que les benediccions de les muntanyes antigues,
millors que les delícies de les collades eternes.
Que totes elles davallin damunt el cap de Josep,
sobre el front del qui ha estat consagrat sobre els germans.
27 »Benjamí és un llop que destrossa:
al matí devora una presa,
al vespre en reparteix les despulles.
28 Tots aquests formen les dotze tribus d’Israel.
Aquestes són les paraules que els va dir el seu pare quan va beneir-los. Donà una benedicció apropiada a cada un.
Mort de Jacob
29 Després Jacob els va donar les seves darreres recomanacions. Els digué:
—Estic a punt de reunir-me amb els meus. Enterreu-me amb els meus pares a la cova del camp d’Efron, l’hitita: 30 és la cova del camp de Macpelà, davant de Mambré, al país de Canaan. Abraham va comprar aquell camp a Efron, l’hitita, per tenir una sepultura en propietat. 31 Allí hi ha enterrats Abraham i la seva dona Sara, i Isaac i la seva dona Rebeca. I allí jo mateix vaig enterrar Lia. 32 Són el camp i la cova comprats als hitites.
33 Quan hagué donat aquestes recomanacions als seus fills, Jacob tornà a estirar-se al llit, va morir i es va reunir amb els seus.