Enterrament de Jacob
1 Josep es va abraçar al seu pare i li cobrí la cara de llàgrimes i de petons. 2 Després Josep va encomanar als metges que estaven al seu servei que embalsamessin el seu pare. I els metges van embalsamar Israel. 3 Van esmerçar-hi quaranta dies, que és el temps que cal per a embalsamar. Els egipcis van fer setanta dies de dol per Jacob.
4 Acabats els dies de dol, Josep va parlar amb alguns membres de la cort del faraó. Els digué:
—Si gaudeixo del vostre favor, vulgueu dir al faraó aquestes paraules de part meva: 5 “Abans de morir, el meu pare em va fer jurar que jo l’enterraria al país de Canaan, a la tomba que s’hi havia fet excavar. Ara, doncs, deixa-m’hi anar a enterrar el meu pare, i després tornaré.”
6 El faraó va donar aquesta resposta:
—Ves a enterrar el teu pare, tal com ell t’havia fet jurar.
7 Quan Josep va pujar a enterrar el seu pare, el van acompanyar tots els oficials del faraó, els principals de la cort i tots els prohoms del país d’Egipte, 8 i també tota la seva família, els seus germans i altres persones de la família del seu pare. Només les criatures i els ramats d’ovelles i vaques es van quedar a la regió de Goixen. 9 També va acompanyar Josep una escorta de carros de guerra amb les seves dotacions. El seguici era impressionant.
10 Van arribar a Goren-Aatad, a l’altra banda del Jordà. Allí van celebrar amb gran solemnitat un funeral magnificent. Durant set dies, Josep va fer dol pel seu pare. 11 Els habitants del país, els cananeus, en veure la cerimònia fúnebre de Goren-Aatad, comentaven:
—Aquest és un gran dol per als egipcis.
Per això aquell indret, situat a l’altra banda del Jordà, va rebre el nom d’Abel-Misraim.
12 Els fills de Jacob van complir tot el que el seu pare els havia manat: 13 van transportar el seu cos al país de Canaan i van enterrar-lo a la cova del camp de Macpelà, davant de Mambré, aquell camp que Abraham havia comprat a Efron, l’hitita, per tenir una sepultura en propietat.
14 Després d’haver enterrat el seu pare, Josep se’n tornà a Egipte amb els seus germans i amb tots els qui l’havien acompanyat per a l’enterrament.
Josep tranquil·litza els seus germans
15 Un cop mort el seu pare, els germans de Josep es deien entre ells: «Potser ara Josep ens perseguirà i ens tornarà tot el mal que li vam fer.» 16 I van enviar a Josep aquest missatge:
—El teu pare, abans de morir, va donar aquesta ordre: 17 “Parleu a Josep i digueu-li: Digna’t perdonar el crim i l’ofensa dels teus germans. Et vam fer molt de mal, però ara digna’t perdonar el nostre crim, ja que som servidors del Déu del teu pare.”
Josep plorava mentre escoltava aquestes paraules.
18 Després els seus germans van anar personalment a trobar Josep. Se li van tirar als peus i li digueren:
—Som els teus esclaus.
19 Però Josep els va respondre:
—No tingueu por. ¿És que m’haig de posar al lloc de Déu? 20 Cert que vosaltres em volíeu fer mal, però Déu n’ha volgut treure un bé. Déu es proposava de salvar la vida d’un poble nombrós, i avui ho compleix. 21 Per tant, no tingueu cap por: jo us mantindré a vosaltres i mantindré els vostres fills.
Els va consolar i els parlava al cor.
Mort de Josep
22 Josep, amb tota la família del seu pare, es va quedar a Egipte, on visqué fins a l’edat de cent deu anys. 23 Arribà a veure els fills i els nets d’Efraïm i adoptà els fills de Maquir, fill de Manassès.
24 Un dia, Josep va dir als seus germans:
—Jo em moriré aviat. Però Déu vindrà a ajudar-vos i us farà pujar des d’aquest país cap a la terra que ell va jurar a Abraham, a Isaac i a Jacob.
25 Després Josep va conjurar els descendents d’Israel dient-los:
—Quan Déu vindrà a ajudar-vos, endueu-vos d’aquí els meus ossos.
26 Josep va morir a l’edat de cent deu anys. Van embalsamar el seu cos i el dipositaren en un sarcòfag, a Egipte.