Contra el rei de Tir ^*

    ¹ El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    ² —Fill d’home, digues al rei de Tir: “Això et fa saber el Senyor Déu:
»La teva supèrbia t’ha fet dir:
‘Soc un déu, visc en una seu divina
en el cor mateix dels mars.’
Tu, que ets un home i no pas un déu,
tens pretensions divines.
    ³ Ets més savi que Daniel, ^*
cap secret no t’és desconegut.
    ⁴ Amb habilitat i enginy
t’has creat una fortuna,
has atresorat l’or i la plata.
    ⁵ Per la teva gran destresa en el comerç
has acumulat riqueses,
i el teu cor se n’ha sentit orgullós.
    ⁶ Doncs bé, això et fa saber el Senyor Déu:
Ja que tens pretensions divines,
    ⁷ faré venir contra tu uns estrangers,
els més violents de tots els pobles;
desembeinaran l’espasa,
es llançaran contra el teu art meravellós
i violaran la teva esplendor.
    ⁸ Et faran baixar a la fossa
i moriràs de mort violenta en el cor mateix dels mars.
    ⁹ Quan siguis davant els teus assassins,
¿encara gosaràs dir que ets un déu?
En mans dels qui et mataran
seràs ben bé un home, i no un déu!
    ¹⁰ Patiràs la mort dels incircumcisos ^*
en mans d’estrangers.
Soc jo qui t’ho diu,
jo, el Senyor Déu.”
    ¹¹ El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    ¹² —Fill d’home, entona una complanta pel rei de Tir. Digues-li: “Això et fa saber el Senyor Déu:
»Eres un model de perfecció,
ple de seny i de bellesa acabada;
    ¹³ habitaves a l’Edèn, el jardí de Déu,
i pedres precioses de tota mena
ornaven el teu mantell:
robí, topazi i diamant,
crisòlit, ònix i jaspi,
safir, turquesa i beril; ^*
els teus joiells i penjolls ^* eren cisellats en or,
preparats per a tu des del dia que fores creat.
    ¹⁴ Vora el querubí protector d’ales esteses, ^*
jo et vaig donar un lloc;
feies estada a la muntanya sagrada dels déus,
on passejaves entre pedres de foc.
    ¹⁵ Des del dia que fores creat
mantenies una conducta íntegra,
però et vas fer culpable.
    ¹⁶ La prosperitat del teu comerç
t’omplí de violència i vas pecar;
llavors et vaig fer fora de la muntanya dels déus,
el querubí protector et va treure
d’entre les pedres de foc.
    ¹⁷ La teva bellesa t’ha omplert d’orgull, ^*
la teva esplendor t’ha fet perdre el seny.
Llavors t’he precipitat a terra
i t’he convertit en espectacle dels reis.
    ¹⁸ Eren massa les teves culpes:
amb els abusos del teu comerç
has profanat els teus santuaris.
Per això he fet que s’aixequés de tu
una flamarada que t’ha consumit;
tots els qui et miren no veuen més que cendres escampades.
    ¹⁹ Entre els pobles, els qui et coneixien
estan consternats per la teva sort;
ets l’esglai de tothom.
No existiràs mai més.” ^*

Contra Sidó ^*

    ²⁰ El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    ²¹ —Fill d’home, adreça’t a la ciutat de Sidó ^* i profetitza contra ella. ²² Digues-li: “Això et fa saber el Senyor Déu:
»Aquí em tens contra tu, Sidó!
Jo seré glorificat dintre teu.
Quan executaré contra tu la meva sentència
i manifestaré la meva santedat,
sabran que jo soc el Senyor. ^*
    23 Enviaré contra tu la pesta
i correrà la sang pels carrers,
l’espasa t’atacarà per tots costats
i cauran les víctimes enmig teu.
Llavors sabran que jo soc el Senyor.”

Repatriació d’Israel

    ²⁴ »El poble d’Israel no sofrirà més les punxades fiblants ni les esgarrinxades doloroses de cap dels pobles veïns que ara el menyspreen. Llavors sabran que jo soc el Senyor Déu.
    ²⁵ »Això us fa saber el Senyor Déu: Quan reuniré el poble d’Israel d’entre els pobles on ara viu dispersat, manifestaré la meva santedat en presència de les nacions. Els d’Israel habitaran a la seva pròpia terra, la terra que vaig donar al meu servidor Jacob. ^{* 26} Hi habitaran segurs, edificaran cases i plantaran vinyes. Hi viuran segurs, quan jo executaré la sentència contra tots els pobles veïns que ara els menyspreen. Llavors sabran que jo, el Senyor, soc el seu Déu.