Contra Egipte


    1 El dia dotze del mes desè de l’any deu, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    2 —Fill d’home, adreça’t al faraó, rei d’Egipte, i profetitza contra ell i contra tot el seu país. 3 Digues: “Això us fa saber el Senyor Déu:
»Aquí em tens contra tu, faraó,
rei d’Egipte, gran cocodril
ajaçat als braços del Nil.
Tu dius: ‘El Nil és meu,
jo m’he creat a mi mateix.’

    4 Doncs bé, jo et clavaré garfis a les maixelles,
t’encastaré a les escates els peixos dels teus canals
i te’n trauré fora
amb tots els peixos que se t’hauran encastat.

    5 Et llançaré al desert
amb els peixos dels teus canals.
Cauràs damunt la terra ferma
i no et recollirà ni t’arreplegarà ningú:
et donaré als animals feréstecs i als ocellots
perquè et devorin.

    6 Llavors tots els habitants d’Egipte
sabran que jo soc el Senyor.
Tu, Egipte, eres una canya
on el poble d’Israel es recolzava;

    7 quan ells s’hi agafaven, t’esquerdaves
i els esquinçaves el braç;
quan s’hi repenjaven, et trencaves
i els fallaven les forces.

    8 »Per tant, això et fa saber el Senyor Déu: Jo faig venir contra tu l’espasa i exterminaré del teu país homes i bèsties. 9 El país d’Egipte serà una desolació i una ruïna. Llavors sabran que jo soc el Senyor.
»Tu has dit: ‘El Nil és meu, soc jo qui l’ha creat.’
10 Doncs bé, aquí em tens contra tu i contra els canals del teu Nil. El país d’Egipte serà tot ell ruïnes i desolació, des de Migdol fins a Assuan tocant a la frontera d’Etiòpia. 11 Pel país no hi passaran ni homes ni bèsties, i durant quaranta anys no hi viurà ningú. 12 Faré d’Egipte el més desolat de tots els països; les seves ciutats seran les més ruïnoses de les ciutats en ruïnes. Dispersaré els egipcis entre les nacions, els escamparé pels altres pobles.
    13 »Però això us fa saber el Senyor Déu: Al cap de quaranta anys aplegaré els egipcis d’entre els pobles on hauran estat dispersats. 14 Renovaré la vida d’Egipte, els faré tornar al país de Patrós, al seu país d’origen. Allí formaran un petit reialme. 15 Serà el més petit de tots els regnes i no dominarà mai més els altres pobles. Faré que minvin els seus habitants perquè no tornin a voler imposar-se sobre les altres nacions. 16 El poble d’Israel no posarà mai més en ells la confiança ni recaurà en la culpa d’anar darrere seu. Llavors sabran que jo soc el Senyor Déu.”

La conquesta d’Egipte per Nabucodonosor


    17 El dia u del mes primer de l’any vint-i-set, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    18 —Fill d’home, escolta. Nabucodonosor, rei de Babilònia, ha imposat al seu exèrcit una dura campanya contra Tir: tots els soldats han perdut els cabells i tenen les espatlles destrossades. Però ni ell ni el seu exèrcit no han tret cap profit de la campanya contra Tir. 19 Doncs bé, això us fa saber el Senyor Déu: Jo dono el país d’Egipte a Nabucodonosor, rei de Babilònia. S’endurà les seves riqueses, l’espoliarà i el saquejarà completament: aquesta serà la soldada del seu exèrcit. 20 Li dono el país d’Egipte en recompensa pel que ha fet contra Tir, ja que ho ha fet per mi. Ho dic jo, el Senyor Déu.
    21 »Aquell dia faré renéixer el poder del poble d’Israel. I faré que tu, fill d’home, puguis parlar de nou enmig del poble. Llavors sabran que jo soc el Senyor.