El dia del Senyor i Egipte

    ¹ El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    ² —Fill d’home, profetitza i digues: “Això anuncia el Senyor Déu:
»Gemegueu! Ai, aquell dia!
    ³ El dia s’acosta,
s’acosta el dia del Senyor; ^*
serà un dia ennuvolat,
l’hora de passar comptes amb les nacions.
    ⁴ L’espasa entrarà a Egipte,
i a Etiòpia tremolaran d’esglai
quan a Egipte hi haurà víctimes,
quan serà saquejada la seva riquesa ^*
i destruïts els seus fonaments.
    ⁵ Etiòpia, Put i Lud, ^* tots aquests mercenaris, ^*
Cub ^* i els homes del país aliat, ^*
cauran tots víctimes de l’espasa. ^*
    6 Això us fa saber el Senyor:
Cauran els qui sostenen Egipte,
serà abatut el seu poder arrogant.
De Migdol a Assuan ^*
cauran víctimes de l’espasa.
Ho dic jo, el Senyor Déu.
    ⁷ »Aquestes regions quedaran més desolades que cap altra regió; les seves ciutats seran les més ruïnoses de les ciutats en ruïnes. ^{* 8} Quan calaré foc a Egipte i destrossaré tots els qui l’ajuden, sabran que jo soc el Senyor. ⁹ Aquell dia sortiran de part meva missatgers ^* en barques per provocar l’esgarrifança de la refiada Etiòpia. Etiòpia tremolarà el dia que Egipte serà destruït. I ja arriba, aquest dia!
    ¹⁰ »Això fa saber el Senyor Déu:
Em valdré de Nabucodonosor, rei de Babilònia,
per a fer emmudir la bullícia dels egipcis. ^*
    11 Ell, amb el seu exèrcit, el més violent de les nacions,
vindrà a destruir aquell país.
Desembeinaran les espases contra Egipte
i ompliran el país de cadàvers.
    ¹² Eixugaré els canals del Nil
i posaré Egipte en mans de gent malvada;
em valdré d’uns estrangers per a assolar aquell país amb tot el que conté.
Soc jo, el Senyor, qui ho diu.
    ¹³ Això anuncia el Senyor Déu:
Destruiré els ídols repugnants,
faré desaparèixer els falsos déus de Memfis. ^*
A Egipte no hi haurà cap més governant;
escamparé el terror per tot el país.
    ¹⁴ Assolaré Patrós, ^*
calaré foc a Tanis ^*
i executaré la sentència contra Tebes. ^*
    15 Abocaré la meva indignació contra Pelúsium, ^*
fortalesa d’Egipte,
i exterminaré la població de Tebes.
    ¹⁶ »Calaré foc a Egipte, Pelúsium es cargolarà de dolor, en el mur de Tebes obriran una bretxa, i els enemics entraran a Memfis en ple dia. ^{* 17} Els joves d’Heliòpolis ^* i de Bubastis ^* cauran víctimes de l’espasa, i la població ^* serà enduta captiva.
    ¹⁸ »A Dafne ^* s’enfosquirà el dia,
quan jo trencaré els jous d’Egipte
i es fondrà el seu poder arrogant.
Un núvol el cobrirà
i la població de les ciutats serà enduta captiva. ^*
    19 Quan executaré la sentència contra Egipte,
sabran que jo soc el Senyor.”

El rei de Babilònia, instrument de Déu

    ²⁰ El dia set del mes primer de l’any onze, ^* el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    ²¹ —Fill d’home, escolta. He trencat el braç del faraó, rei d’Egipte, però no l’han embenat per posar-hi remei ni l’hi han subjectat al cabestrell perquè recobri el vigor d’empunyar l’espasa. ²² Doncs bé, això fa saber el Senyor Déu: Vinc contra el faraó, rei d’Egipte. Li trencaré els braços, tant el bo com el que té fracturat, i li faré caure l’espasa de la mà. ²³ Dispersaré els egipcis per totes les nacions, els esventaré pels altres països. ^{* 24} Mantindré ferms els braços del rei de Babilònia i li posaré a la mà la meva espasa. En canvi, trencaré els braços del faraó i gemegarà ferit de mort davant el seu enemic. ²⁵ Mantindré ferms els braços del rei de Babilònia, mentre que penjaran els braços del faraó. Quan posaré la meva espasa a la mà del rei de Babilònia i ell la brandarà contra el país d’Egipte, tothom sabrà que jo soc el Senyor. ^{* 26} Quan dispersaré els egipcis per totes les nacions i els esventaré pels altres països, tothom sabrà que jo soc el Senyor.