El dia del Senyor i Egipte


    1 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    2 —Fill d’home, profetitza i digues: “Això anuncia el Senyor Déu:
»Gemegueu! Ai, aquell dia!

    3 El dia s’acosta,
s’acosta el dia del Senyor;
serà un dia ennuvolat,
l’hora de passar comptes amb les nacions.

    4 L’espasa entrarà a Egipte,
i a Etiòpia tremolaran d’esglai
quan a Egipte hi haurà víctimes,
quan serà saquejada la seva riquesa
i destruïts els seus fonaments.

    5 Etiòpia, Put i Lud, tots aquests mercenaris,
Cub i els homes del país aliat,
cauran tots víctimes de l’espasa.

    6 Això us fa saber el Senyor:
Cauran els qui sostenen Egipte,
serà abatut el seu poder arrogant.
De Migdol a Assuan
cauran víctimes de l’espasa.
Ho dic jo, el Senyor Déu.

    7 »Aquestes regions quedaran més desolades que cap altra regió; les seves ciutats seran les més ruïnoses de les ciutats en ruïnes. 8 Quan calaré foc a Egipte i destrossaré tots els qui l’ajuden, sabran que jo soc el Senyor. 9 Aquell dia sortiran de part meva missatgers en barques per provocar l’esgarrifança de la refiada Etiòpia. Etiòpia tremolarà el dia que Egipte serà destruït. I ja arriba, aquest dia!
    10 »Això fa saber el Senyor Déu:
Em valdré de Nabucodonosor, rei de Babilònia,
per a fer emmudir la bullícia dels egipcis.

    11 Ell, amb el seu exèrcit, el més violent de les nacions,
vindrà a destruir aquell país.
Desembeinaran les espases contra Egipte
i ompliran el país de cadàvers.

    12 Eixugaré els canals del Nil
i posaré Egipte en mans de gent malvada;
em valdré d’uns estrangers per a assolar aquell país amb tot el que conté.
Soc jo, el Senyor, qui ho diu.

    13 Això anuncia el Senyor Déu:
Destruiré els ídols repugnants,
faré desaparèixer els falsos déus de Memfis.
A Egipte no hi haurà cap més governant;
escamparé el terror per tot el país.

    14 Assolaré Patrós,
calaré foc a Tanis
i executaré la sentència contra Tebes.

    15 Abocaré la meva indignació contra Pelúsium,
fortalesa d’Egipte,
i exterminaré la població de Tebes.

    16 »Calaré foc a Egipte, Pelúsium es cargolarà de dolor, en el mur de Tebes obriran una bretxa, i els enemics entraran a Memfis en ple dia. 17 Els joves d’Heliòpolis i de Bubastis cauran víctimes de l’espasa, i la població serà enduta captiva.
    18 »A Dafne s’enfosquirà el dia,
quan jo trencaré els jous d’Egipte
i es fondrà el seu poder arrogant.
Un núvol el cobrirà
i la població de les ciutats serà enduta captiva.

    19 Quan executaré la sentència contra Egipte,
sabran que jo soc el Senyor.”

El rei de Babilònia, instrument de Déu


    20 El dia set del mes primer de l’any onze, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    21 —Fill d’home, escolta. He trencat el braç del faraó, rei d’Egipte, però no l’han embenat per posar-hi remei ni l’hi han subjectat al cabestrell perquè recobri el vigor d’empunyar l’espasa. 22 Doncs bé, això fa saber el Senyor Déu: Vinc contra el faraó, rei d’Egipte. Li trencaré els braços, tant el bo com el que té fracturat, i li faré caure l’espasa de la mà. 23 Dispersaré els egipcis per totes les nacions, els esventaré pels altres països. 24 Mantindré ferms els braços del rei de Babilònia i li posaré a la mà la meva espasa. En canvi, trencaré els braços del faraó i gemegarà ferit de mort davant el seu enemic. 25 Mantindré ferms els braços del rei de Babilònia, mentre que penjaran els braços del faraó. Quan posaré la meva espasa a la mà del rei de Babilònia i ell la brandarà contra el país d’Egipte, tothom sabrà que jo soc el Senyor. 26 Quan dispersaré els egipcis per totes les nacions i els esventaré pels altres països, tothom sabrà que jo soc el Senyor.