El Senyor condemna Israel
1 «Emboqueu el corn de guerra!
La desgràcia planeja com una àguila
damunt el poble del Senyor,
perquè han trencat la meva aliança
i han estat infidels a la meva Llei.
2 Cridant auxili em diuen:
“Oh Déu, som els d’Israel! Nosaltres et coneixem!”
3 Però Israel ha rebutjat el seu bé,
i l’enemic els perseguirà.
4 S’han escollit reis que jo no els havia donat,
i governants que jo no aprovava.
S’han fet ídols amb la seva plata i el seu or,
per acabar exterminats.
5 El teu vedell ha estat rebutjat, Samaria!
Provoqueu que m’indigni contra vosaltres.
Fins quan sereu incapaços de mantenir-vos innocents?
6 Aquest vedell prové d’Israel,
i no és pas Déu:
l’ha fet un artesà.
Però el vedell de Samaria
acabarà esmicolat.
7 Sembren ventades
i colliran tempestats.
Blat sense espiga
no dona farina,
i si de cas en donés,
uns estrangers l’engolirien.
8 »Israel ha estat engolit
i ara es troba entre les nacions
com una eina sense cap valor.
9 Ells s’han adreçat a Assíria
com un ase salvatge que va a la seva;
els d’Efraïm hi han llogat amants.
10 Encara que hagin llogat amants entre les nacions,
ara jo els reuniré,
i aniran disminuint
sota el pes del Rei de reis.
11 »Com més altars Efraïm ha dedicat,
més culpable s’ha fet.
Ha construït altars per pecar més.
12 Jo he escrit per a ells molts manaments de la Llei,
però ells els han mirat com si fossin una cosa estranya.
13 M’ofereixen els sacrificis que em pertoquen
i en mengen la carn,
però a mi, el Senyor, no em complauen.
Em recordo de les seves culpes,
els demanaré comptes dels seus pecats:
hauran de tornar a Egipte.
14 »Israel s’ha oblidat del seu creador
i s’ha construït temples.
Judà ha multiplicat les ciutats fortificades,
però jo calaré foc a les seves ciutats
i consumiré les seves defenses.»