Anunci del càstig del poble


    1 Israel, no celebris festes
ni t’alegris com els altres pobles,
perquè prostituint-te t’has allunyat del teu Déu.
T’estimaves més la paga que rebies
a totes les eres on batien el blat.

    2 Però ni l’era ni la premsa d’oli no et donaran cap aliment,
i et fallarà el vi que esperes.

    3 Efraïm no habitarà
a la terra del Senyor:
haurà de tornar a Egipte
o menjar aliments impurs amb els assiris.

    4 No oferiran al Senyor libacions de vi
ni el complauran amb els seus sacrificis.
El seu pa, com el pa del condol ofert per un difunt,
farà impur tothom qui en mengi.
Aquest pa els saciarà,
però no el podran introduir al temple del Senyor.

    5 Com celebrareu el dia de la festa,
la solemnitat del Senyor?

    6 Fugireu del país devastat,
i Egipte us recollirà
per enterrar-vos a Memfis.
Les ortigues s’apropiaran
del bo i millor de la vostra plata
i els cards envairan les vostres tendes.

    7 Ha arribat el temps de passar comptes,
l’hora de pagar el deute.
Que ho sàpiga Israel!
Els vostres profetes són insensats,
els homes inspirats deliren,
perquè són moltes les vostres culpes
i immensos els vostres odis.

    8 Però el sentinella d’Efraïm està amb el meu Déu;
els altres profetes, en canvi,
són un parany arreu on van:
fins i tot es mostren hostils
en el temple del seu Déu.

    9 S’han corromput profundament,
com en els temps de Guibà.
Però el Senyor es recorda de les seves culpes,
els demanarà comptes dels seus pecats.

El càstig d’Israel


    10 Diu el Senyor:
«Vaig trobar Israel
com qui troba raïms al desert.
Vaig mirar els vostres pares
com es miren les figues primerenques.
Però ells arribaren a Baal-Peor
i es van consagrar a l’Ídol Vergonyós,
es van tornar fastigosos com el seu amant.

    11 La glòria d’Efraïm volarà com un ocell:
no els naixeran més infants,
no n’esperaran, no en concebran.

    12 I si arriben a pujar algun fill,
els en privaré abans no sigui un home.
Ai d’aquest poble si jo l’abandono!

    13 Efraïm, jo et veia arribar a Tir,
com plantat en una prada,
però ara hauràs de portar
els teus fills a la matança.»

    14 Senyor, dona’ls...!
Però què els donaràs?
Dona’ls entranyes estèrils,
pits que no puguin alletar!

    15 Diu el Senyor:
«Tota la seva maldat es va veure a Guilgal.
Allà els vaig avorrir.
Ara els trauré de casa meva
per tot el mal que han fet
i no els tornaré a estimar.
Tots els seus governants són uns rebels.

    16 Efraïm ha rebut molts cops,
les seves arrels s’han assecat
i no podrà donar més fruit.
I si encara tinguessin fills,
faré morir el fruit preciós de les seves entranyes.»

    17 El meu Déu els rebutjarà
perquè no l’han escoltat.
Seran un poble errant entre les nacions.