El rei i l’ídol, anorreats

    ¹ Israel era un cep fecund
que donava molt de fruit. ^*
Com més abundaven els seus raïms,
més altars es construïa;
com més fèrtil era el país,
més pilars sagrats aixecava.
    ² Tenen el cor esmunyedís
i ara ho pagaran:
el Senyor derrocarà ^* els seus altars
i els arrasarà els pilars sagrats.
    ³ Ara diran: «No tenim rei
perquè no hem reverenciat el Senyor.
I, a més, un rei, de què ens serviria?»
    ⁴ Parlen només per parlar
i juren en fals quan pacten aliances.
El dret creix, com planta verinosa,
en els solcs del meu camp.
    ⁵ Els habitants de Samaria
temen pel vedellot de Betaven. ^*
El poble i els falsos sacerdots
estan de dol per ell:
ell, que és la seva alegria gloriosa,
és a punt de ser deportat!
    ⁶ El vedellot serà endut a Assíria
com a regal per al Gran Rei. ^*
Efraïm queda confós,
Israel s’avergonyeix de les seves intrigues.
    ⁷ Samaria i el seu rei desapareixen,
com un branquilló que l’aigua s’emporta.
    ⁸ Són destruïts els recintes sagrats d’Aven, ^*
que eren el pecat d’Israel.
Creixeran cards i espines ^*
sobre els seus altars.
Llavors diran a les muntanyes: «Cobriu-nos!»,
i als turons: «Caieu damunt nostre!» ^*

Israel recollirà el que ha sembrat

    ⁹ Diu el Senyor:
«El poble d’Israel ha pecat
des dels temps de Guibà
i així han continuat.
¿No és a Guibà on la guerra sorprendrà
els fills d’aquells malvats? ^*
    10 Estic decidit a castigar-los:
els pobles s’uniran contra ells,
que ja estan enjovats per a llaurar el seu doble solc. ^*
    11 »Efraïm era una vedella ben acostumada,
que de bona gana batia el blat;
però li vaig posar un jou al seu coll fornit:
vaig enganxar Efraïm al jou, Judà va llaurar
i Jacob va esterrossar el seu camp. ^*
    12 Vaig dir: “Sembreu-vos llavor de justícia,
colliu fruits de bondat;
llaureu-vos un camp nou.
Ara és el moment de cercar-me a mi, el Senyor,
fins que jo vingui i escampi
la salvació damunt vostre.”
    ¹³ Però vosaltres heu conreat injustícies,
heu collit maldats, ^*
heu menjat fruits dolents.
»Tu, Israel, has confiat en les teves maquinacions
i en la multitud dels teus valents. ^*
    14 Però s’alçarà un avalot dins el teu poble,
i les teves places fortes seran totes devastades,
com Xalman va devastar Betarbel,
la ciutat-mare esclafada amb els seus fills. ^*
    15 Betel us ha dut tot això,
ja que heu comès sovint el mal.
A l’alba hi haurà la fi ^* del rei d’Israel.»