Engany i mentida d’Israel

    ¹ Diu el Senyor:
«Els d’Efraïm m’han envoltat de mentides,
els d’Israel m’han enganyat;
però Judà és encara amb Déu,
es manté fidel al qui és santíssim. ^*
    2 Efraïm s’alimenta de vent,
tot el dia va darrere el vent de llevant;
multiplica mentides i desastres.
Fa una aliança amb Assíria,
i obsequia Egipte amb oli.» ^*
    3 El Senyor pledeja amb Judà
i demana comptes als de Jacob per la seva manera d’obrar:
els farà pagar el mal que han fet. ^*
    4 Jacob va suplantar el seu germà dins les entranyes de la mare, ^*
i quan va ser un home va lluitar amb Déu,
    ⁵ lluità amb un àngel i el va vèncer; ^*
va suplicar i obtingué el seu favor.
Déu l’anà a trobar a Betel
i allí ens va parlar a nosaltres: ^*
    6 «El Senyor és el Déu de l’univers;
amb aquest nom ha de ser invocat.
    ⁷ Tu, per tant, torna al teu Déu,
sigues fidel i just,
espera sempre en el teu Déu.»
    ⁸ Diu el Senyor:
«Els de Canaan ^* fan servir balances falses,
els agrada d’estafar.
    ⁹ I els d’Efraïm diuen:
“El cas és que som rics,
hem guanyat una fortuna,
i en tots els nostres guanys
ningú no hi trobarà culpa ni pecat.” ^*
    10 Doncs bé, jo, el Senyor,
que soc el vostre Déu des que éreu a Egipte,
us tornaré a fer viure en tendes
com en el temps que us vaig aplegar. ^*
    11 Jo he parlat als profetes,
jo els he concedit moltes visions,
i per mitjà dels profetes m’explicaré.»
    ¹² Guilad era un cau de maleficis;
ara s’ha convertit en no res.
A Guilgal sacrificaven vedells,
però els seus altars són ara munts de pedres
entre els solcs dels camps. ^*
    13 Jacob va fugir al país dels arameus;
ell, Israel, es posà a servir per aconseguir una muller,
i per ella va guardar els ramats. ^*
    14 Gràcies a un profeta,
el Senyor va fer pujar Israel d’Egipte,
i per ell el poble era guardat. ^*
    15 Però els d’Efraïm
han irritat amargament el seu Senyor,
i ell els farà responsables de la sang vessada,
els tornarà les ofenses que han comès.