1 Samaria es rebel·la contra el seu Déu:
és culpable de la seva falta.
Els seus habitants cauran víctimes de l’espasa,
les criatures seran esclafades
i les dones embarassades seran esventrades.»
Crida a la conversió
2 Israel, torna al Senyor, el teu Déu!
La teva culpa t’ha fet ensopegar.
3 Torna al Senyor
i porta-li com a ofrena aquestes paraules:
«Perdona totes les nostres culpes
i accepta’ns el bo i millor;
en comptes de vedells, t’oferim
la pregària dels nostres llavis.
4 Assíria no ens pot salvar,
ni ens salvarà cap esquadró de cavallers,
ni direm a l’obra de les nostres mans
que és el nostre Déu.
Tu, Senyor, et compadeixes dels orfes.»
Promesa del Senyor a Israel
5 Diu el Senyor:
«Jo els guariré de la seva infidelitat
i els estimaré amb tot el cor.
Ja no estic indignat amb ells.
6 Seré per a Israel com la rosada;
florirà com el lliri
i la seva soca arrelarà com la dels àlbers.
7 Els seus rebrots creixeran,
i tindrà la ufana de l’olivera
i la fragància del Líban.
8 Es refaran els qui visquin a la seva ombra,
seran fecunds com el blat,
creixeran com una parra
i es parlarà d’ells com del vi del Líban.
9 Efraïm, què tinc a veure amb els ídols?
Soc jo qui respon i vetlla per tu.
Soc com una savina frondosa:
els teus fruits venen de mi.»
Paraules finals
10 ¿Qui és prou savi per a entendre això,
prou intel·ligent per a comprendre-ho?
Els camins del Senyor són planers,
i els homes justos els segueixen,
però hi ensopeguen els qui no són fidels.