Títol

    ¹ Paraula del Senyor comunicada a Joel, fill de Petuel.

Plagues i secada

    ² Escolteu-me, ancians,
estigueu atents, habitants del país!
¿S’havia vist mai res de semblant al vostre temps,
o bé en temps dels vostres pares?
    ³ Conteu-ho als vostres fills;
que ells ho contin també als seus,
i aquests, als qui vindran.
    ⁴ El que deixa la llagosta, ho devora el saltamartí;
el que el saltamartí deixa, ho devora la saltarel·la;
el que la saltarel·la deixa, ho devora el llagost. ^*
    5 Desvetlleu-vos, embriacs, i ploreu;
planyeu-vos, bevedors,
perquè el vi, ni el tastareu.
    ⁶ Un exèrcit potent, innombrable,
ha envaït el meu país.
Té queixals de lleó, ullals de lleona.
    ⁷ M’ha deixat la vinya desolada,
les figueres, destrossades:
n’ha rosegat l’escorça, les ha pelades,
ha deixat blanc el ramatge.
    ⁸ Planyeu-vos com la noia vestida de dol
pel marit mort en plena joventut.
    ⁹ Ploren els sacerdots, servidors del Senyor:
s’han acabat les libacions de vi i les ofrenes de farina
en el temple del Senyor. ^*
    10 Estan assolats els camps, endolades les terres:
el blat no ha granat, s’ha pansit el raïm, ^*
s’han assecat les olives.
    ¹¹ Desconsoleu-vos, pagesos;
ploreu, vinyaters.
No hi ha ordi ni blat,
la collita s’ha perdut.
    ¹² S’han assecat els ceps,
s’han esfullat les figueres.
Magraners, palmeres i pomers,
tots els fruiters són secs.
S’ha fos l’alegria de la gent.

Invitació a pregar i a dejunar

    ¹³ Sacerdots, vestiu-vos de dol i ploreu;
planyeu-vos, servidors de l’altar;
dormiu vestits amb roba de sac,
servidors del meu Déu.
S’han estroncat les libacions de vi i les ofrenes de farina
en el temple del Senyor.
    ¹⁴ Proclameu un dejuni,
convoqueu l’assemblea,
reuniu els notables
i tots els habitants del país
al temple del Senyor, el vostre Déu,
per invocar el Senyor. ^*

Plany del profeta davant el dia del Senyor

    ¹⁵ Ai, aquell dia!
Ja és a prop el dia del Senyor, ^*
serà devastador el Totpoderós. ^*
    16 Hem vist com s’acabava l’aliment,
com cessaven les festes a la casa del nostre Déu.
    ¹⁷ La llavor s’ha assecat sota els terrossos,
són buides les sitges,
s’esfondren els graners,
el blat ni ha despuntat.
    ¹⁸ Com gemega el bestiar!
Les vaques van perdudes
perquè no troben pastura;
fins i tot les ovelles s’esgarrien.
    ¹⁹ A tu clamo, Senyor:
el foc de la secada ha devorat l’estepa,
les flames han engolit els arbres dels conreus. ^*
    20 T’invoquen fins i tot els animals feréstecs,
perquè s’han eixugat els rierols
i el foc ha devorat l’herbei de l’estepa.