¹ Toqueu el corn a Sió,
doneu l’alarma a la meva muntanya santa!
Que tremolin tots els habitants del país,
perquè s’acosta, ja és a prop el dia del Senyor:
    ² dia fosc i tenebrós,
dia ennuvolat i negre.
Un exèrcit potent, innombrable, ^*
despunta a l’horitzó, s’estén per les muntanyes.
No se n’havia vist cap de semblant
ni se’n veurà mai més cap d’igual.
    ³ Tot just arriba, devora com el foc,
i quan ha passat, encara crema com la flama.
La terra, que era abans un paradís,
s’ha convertit en un erm desolat.
Res no s’escapa de les seves mans.
    ⁴ S’assembla a una càrrega de cavalleria,
avança al galop com els genets.
    ⁵ Eixorda com l’estrèpit dels carros damunt les carenes,
com l’espetec d’herba resseca devorada pel foc,
com un exèrcit poderós a punt per entrar en combat.
    ⁶ En veure’l, la gent s’estremeix,
es torna blanca com la cera.
    ⁷ Escometen com soldats valents,
com bons guerrers escalen les muralles.
Van avançant arrenglerats,
no se’n desvia cap ni un.
    ⁸ Ningú no destorba el company,
tots avancen en filera.
Sota una pluja de fletxes,
es llancen sense desbandar-se.
    ⁹ Assalten la ciutat,
corren per les muralles,
s’enfilen per les cases,
entren com lladres per les finestres.
    ¹⁰ Al seu embat trontolla la terra
i el cel s’estremeix,
el sol i la lluna s’apaguen,
els estels perden l’esclat. ^*
    11 El Senyor, davant el seu exèrcit,
fa sentir la seva veu.
Les seves tropes són innombrables.
Són irresistibles quan compleixen les seves ordres.
Que n’és, de gran i terrible, el dia del Senyor!
Qui podrà resistir-lo? ^*

Crida a la conversió

    ¹² «Però ara —diu el Senyor—,
convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor,
dejuneu, ploreu i lamenteu-vos.
Ho dic jo, el Senyor.»
    ¹³ Esquinceu-vos el cor, i no els vestits.
Convertiu-vos al Senyor, el vostre Déu,
que és compassiu i benigne,
lent per al càstig i ric en l’amor,
i que es desdiu de fer el mal. ^*
    14 Qui sap si se’n desdirà
i us deixarà encara una benedicció:
vi i farina per a oferir al Senyor, Déu nostre!

Pregària de perdó

    ¹⁵ Toqueu el corn a Sió,
proclameu un dejuni,
convoqueu l’assemblea,
    ¹⁶ reuniu el poble,
aplegueu la comunitat,
congregueu els vells,
reuniu els nens i els infants de pit.
Que els joves esposos surtin de la cambra nupcial.
    ¹⁷ Que els sacerdots, servidors del Senyor,
plorin entre el vestíbul i l’altar ^* i diguin:
«Perdona el teu poble, Senyor,
no abandonis la teva heretat a l’escarni,
a les burles dels altres pobles,
que diuen:
“On és el vostre Déu?”» ^*

La resposta de Déu

    ¹⁸ El Senyor, encès de zel pel seu país, ^*
es compadeix del seu poble
    ¹⁹ i li respon: «Jo us enviaré tant de blat i de vi, i tant d’oli,
que en quedareu saciats,
i ja no permetré que us escarneixin els altres pobles.
    ²⁰ Allunyaré de vosaltres l’enemic del nord ^*
i l’esbandiré cap a les terres ermes;
l’avantguarda caurà al mar de llevant,
la rereguarda s’ofegarà al mar de ponent. ^*
Se sentiran el seu tuf i la seva fetor.
Han fet massa desastres!»
    ²¹ No tingueu por, terres,
alegreu-vos-en i celebreu-ho,
perquè el Senyor fa grans meravelles.
    ²² No tingueu por, animals feréstecs:
ja reverdeix l’herbei de l’estepa;
els arbres donen fruit,
ceps i figueres reparteixen riquesa.
    ²³ Alegreu-vos, fills de Sió,
celebreu el Senyor, el vostre Déu,
que us dona, com abans,
pluges generoses,
la pluja de tardor i la pluja de primavera. ^*
    24 Les eres s’omplen de gra,
els cups sobreïxen de most i d’oli.
    ²⁵ El Senyor diu:
«Us rescabalaré de les collites
devorades per llagostes,
saltamartins, llagosts i saltarel·les,
aquest gran exèrcit que he enviat contra vosaltres.
    ²⁶ Menjareu fins a saciar-vos
i lloareu el nom del Senyor, el vostre Déu,
que ha obrat meravelles enmig vostre.
El meu poble no haurà d’abaixar el cap.
    ²⁷ Llavors sabreu que jo soc present a Israel,
que jo, i ningú més, soc el Senyor, el vostre Déu. ^*
El meu poble no haurà d’abaixar el cap.»