Quarta visió: la canya de collir fruita


    1 El Senyor Déu em va fer veure una canya de collir fruita d’estiu.
    2 Em va demanar:
—Què veus, Amós?
Vaig respondre:
—Una collidora de fruita d’estiu.
Llavors el Senyor em va dir:
—Ha arribat la collita,
la fi d’Israel, el meu poble.
Ja no li deixaré passar res més.

    3 Aquell dia, els cants de palau
es tornaran crits de dolor.
Pertot hi haurà cadàvers
i arreu s’imposarà el silenci.
Ho dic jo, el Senyor Déu.

Contra la injustícia i l’explotació


    4 »Escolteu això, els qui engoliu els pobres
fins al punt d’exterminar els desvalguts del país!

    5 Vosaltres dieu:
“¿Quan haurà passat la festa de la lluna nova
per a poder vendre queviures?
¿Quan haurà passat el repòs del dissabte
per a poder obrir els graners?
Vendrem amb mesures més petites
i pesarem les peces de plata amb pesos més grossos,
farem trampa amb les balances.

    6 Vendrem el rebuig i tot!
Amb aquells diners comprarem esclaus,
o bé adquirirem un pobre per un parell de sandàlies.”

    7 Jo, el Senyor, orgull de Jacob,
juro que no oblidaré mai això que feu!

    8 »En veure-ho, la terra tremolarà
i estaran de dol tots els seus habitants.
La terra creixerà, tota ella, com el Nil;
s’agitarà i s’abaixarà com el riu d’Egipte.

El dia del judici de Déu


    9 »Aquell dia,
apagaré el sol al mig del cel,
en ple dia s’enfosquirà la terra.
Ho dic jo, el Senyor Déu.

    10 Canviaré en dol les vostres festes,
i en complantes els vostres cants.
Tothom es vestirà amb roba de sac
i es raparà el cap,
com per la mort d’un fill únic.
Aquest final serà un dia amarg.

    11 »Venen dies que enviaré fam al país:
no fam de pa ni set d’aigua,
sinó fam d’escoltar la meva paraula.
Ho dic jo, el Senyor Déu.

    12 Aniran errants del sud fins a ponent,
exploraran del nord fins a llevant,
cercant la paraula del Senyor,
però no la trobaran.

    13 »Aquell dia defalliran de set
les noies més boniques i els nois joves.

    14 Tots els qui juren per l’ídol de Samaria dient:
“Per la vida de Dan, el teu déu!”
o “Pel camí sagrat de Beerxeba!”,
cauran, i no s’alçaran mai més.