Cinquena visió: el santuari amenaçat


    1 Vaig veure, dret sobre l’altar, el Senyor que ordenava:
«Dona un cop al capitell
i que tremolin les llindes.
Trenca-les sobre el cap de tots,
i als qui quedin els mataré amb l’espasa.
Ni un de sol no fugirà,
no s’escaparà ningú.

    2 Ni que s’entaforessin al país dels morts,
d’allí els arrencaria la meva mà,
i si escalaven fins al cel,
també d’allà els faria caure.

    3 Si s’amagaven al cim del Carmel,
jo els descobriria i els en trauria,
i si baixaven al fons de la mar
per escapar-se de la meva mirada,
manaria a la serp monstruosa que en sortís i els piqués.

    4 Si els enemics se’ls enduien captius,
manaria que els matés l’espasa.
Jo he fixat en ells la mirada
per fer-los mal, i no per al seu bé.»

El Senyor, creador i jutge


    5 El Senyor Déu és el Senyor de l’univers;
toca la terra, i es marfon,
i es posen de dol tots els seus habitants:
la terra creix, tota ella, com el Nil
i s’abaixa com el riu d’Egipte.

    6 Ell té dalt al cel els graons del seu tron
i sosté la volta del cel sobre la terra.
Crida les aigües de la mar
i les aboca sobre la terra.
El seu nom és «el Senyor».

Una resta se salvarà


    7 «Vosaltres, gent d’Israel,
valeu tant com la gent d’Etiòpia.
Ho dic jo, el Senyor.
Jo us vaig fer pujar del país d’Egipte,
però, ¿no vaig fer pujar també
els filisteus des de Caftor,
i els arameus des de Quir?

    8 Jo, el Senyor Déu, tinc els ulls posats
en aquest reialme pecador:
l’exterminaré de sobre la terra,
però no exterminaré del tot
els descendents de Jacob.
Ho dic jo, el Senyor.

    9 He decidit d’escampar els d’Israel
per totes les nacions,
els sacsejaré com qui garbella blat
i no en perdré ni una engruna.

    10 Els pecadors del meu poble
moriran tots per l’espasa,
ells que ara diuen:
“No ens amenaça ni ens tocarà cap desgràcia.”

El Senyor reconstruirà el regne de David


    11 »Aquell dia, aixecaré
la cabana de David, que està caient.
En refaré les esquerdes,
n’aixecaré les ruïnes,
la reconstruiré com era abans,

    12 perquè tornin a prendre possessió
d’allò que queda d’Edom
i de totes les altres nacions
que portaven el meu nom.
Ho dic jo, el Senyor, i ho compliré.

    13 »Venen dies que es podrà llaurar
poc després d’haver segat,
i que es podrà sembrar
just després de trepitjar el raïm.
Les muntanyes regalaran de most,
en regalimaran tots els turons.
Ho dic jo, el Senyor.

    14 Renovaré la vida d’Israel, el meu poble:
reconstruiran les ciutats desolades i les habitaran,
plantaran vinyes i en beuran el vi,
conrearan hortes i en menjaran els fruits.

    15 Els implantaré a la seva terra,
i ningú no els arrencarà mai més
del país que jo els havia donat.»
Ho diu el Senyor, el teu Déu.