La vocació de Moisès (3,1-4,17)

Déu crida Moisès


    1 Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot de Madian. Un dia, mentre guiava el ramat desert enllà, va arribar a l’Horeb, la muntanya de Déu. 2 Allí se li va aparèixer l’àngel del Senyor en una flama enmig d’una bardissa. Moisès va mirar i veié que la bardissa cremava però no es consumia. 3 I es va dir: «M’atansaré a contemplar aquest espectacle extraordinari: què ho fa que la bardissa no es consumeixi?»
    4 Quan el Senyor va veure que Moisès s’atansava per mirar, el cridà de la bardissa estant:
—Moisès, Moisès!
Ell respongué:
—Soc aquí.

    5 Déu li digué:
—No t’acostis. Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat.

    6 I va afegir:
—Jo soc el Déu del teu pare, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob.
Moisès es va tapar la cara perquè tenia por de mirar Déu.
7 El Senyor li digué:
—He vist l’opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments;
8 per això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis i fer-lo pujar des d’Egipte cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel: el país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus. 9 El clam dels israelites ha arribat fins a mi i he vist com els egipcis els oprimeixen. 10 Ara, doncs, jo t’envio al faraó; ves-hi i fes sortir d’Egipte els israelites, el meu poble.

El Senyor confia a Moisès una missió


    11 Moisès digué a Déu:
—Qui soc jo per a anar a trobar el faraó i fer sortir els israelites d’Egipte?

    12 Déu li va respondre:
—Jo soc amb tu. I perquè vegis que t’envio jo mateix, et dono aquest senyal: quan hauràs fet sortir d’Egipte el poble d’Israel, m’adorareu dalt d’aquesta muntanya.

    13 Moisès va dir a Déu:
—Quan aniré a trobar els israelites i els diré: “El Déu dels vostres pares m’envia a vosaltres”, si ells em pregunten: “Quin és el seu nom?”, què els he de respondre?

    14 Llavors Déu digué a Moisès:
—Jo soc el qui soc.
I afegí:
—Digues als israelites: “Jo soc” m’envia a vosaltres.

    15 Després, Déu va ordenar a Moisès:
—Digues als israelites: “El Senyor, el Déu dels vostres pares, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob, m’envia a vosaltres.” Aquest és el meu nom per sempre més; amb aquest nom m’invocaran totes les generacions.
16 Ves a reunir els ancians d’Israel i digues-los: “El Senyor, el Déu dels vostres pares, el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, se m’ha aparegut i m’ha dit: He decidit d’intervenir a favor vostre, perquè he vist com us tracten a Egipte; 17 us trauré de l’opressió d’Egipte per portar-vos al país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus, un país que regalima llet i mel.” 18 Els israelites t’escoltaran, i aleshores tu i els ancians d’Israel anireu a trobar el rei d’Egipte i li direu: “El Senyor, el Déu dels hebreus, se’ns ha aparegut; hem d’anar desert enllà, a una distància de tres dies de camí, per oferir sacrificis al Senyor, el nostre Déu.” 19 Ja sé que el rei d’Egipte no us deixarà sortir si no és per la força; 20 però jo intervindré amb el poder de la meva mà contra Egipte realitzant enmig d’ells tota mena de prodigis, i finalment us deixarà sortir. 21 A més, faré que els egipcis us mirin amb simpatia i no haureu d’anar-vos-en amb les mans buides. 22 Que cada dona israelita demani a les seves veïnes o a les que viuen amb ella objectes de plata i d’or i vestits. Poseu-los als vostres fills i a les vostres filles, i així espoliareu els egipcis.