La vocació de Moisès (3,1-4,17)

Déu crida Moisès ^*

    ¹ Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, ^* sacerdot de Madian. Un dia, mentre guiava el ramat desert enllà, va arribar a l’Horeb, ^* la muntanya de Déu. ² Allí se li va aparèixer l’àngel del Senyor ^* en una flama enmig d’una bardissa. Moisès va mirar i veié que la bardissa cremava però no es consumia. ^{* 3} I es va dir: «M’atansaré a contemplar aquest espectacle extraordinari: què ho fa que la bardissa no es consumeixi?»
    ⁴ Quan el Senyor va veure que Moisès s’atansava per mirar, el cridà de la bardissa estant:
—Moisès, Moisès!
Ell respongué:
—Soc aquí. ^*
    5 Déu li digué:
—No t’acostis. Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat. ^*
    6 I va afegir:
—Jo soc el Déu del teu pare, ^* el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob. ^*
Moisès es va tapar la cara perquè tenia por de mirar Déu. ^{* 7} El Senyor li digué:
—He vist l’opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; ^{* 8} per això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis i fer-lo pujar des d’Egipte ^* cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel: ^* el país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus. ^{* 9} El clam dels israelites ha arribat fins a mi i he vist com els egipcis els oprimeixen. ¹⁰ Ara, doncs, jo t’envio al faraó; ves-hi i fes sortir d’Egipte els israelites, el meu poble.

El Senyor confia a Moisès una missió

    ¹¹ Moisès digué a Déu:
—Qui soc jo per a anar a trobar el faraó i fer sortir els israelites d’Egipte? ^*
    12 Déu li va respondre:
—Jo soc amb tu. I perquè vegis que t’envio jo mateix, et dono aquest senyal: quan hauràs fet sortir d’Egipte el poble d’Israel, m’adorareu dalt d’aquesta muntanya. ^*
    13 Moisès va dir a Déu:
—Quan aniré a trobar els israelites i els diré: “El Déu dels vostres pares m’envia a vosaltres”, si ells em pregunten: “Quin és el seu nom?”, ^* què els he de respondre?
    ¹⁴ Llavors Déu digué a Moisès:
—Jo soc el qui soc. ^*
I afegí:
—Digues als israelites: “Jo soc” m’envia a vosaltres.
    ¹⁵ Després, Déu va ordenar a Moisès:
—Digues als israelites: “El Senyor, ^* el Déu dels vostres pares, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob, m’envia a vosaltres.” Aquest és el meu nom per sempre més; amb aquest nom m’invocaran totes les generacions. ¹⁶ Ves a reunir els ancians d’Israel i digues-los: “El Senyor, el Déu dels vostres pares, el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, se m’ha aparegut i m’ha dit: He decidit d’intervenir a favor vostre, ^* perquè he vist com us tracten a Egipte; ¹⁷ us trauré de l’opressió d’Egipte per portar-vos al país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus, ^* un país que regalima llet i mel.” ^{* 18} Els israelites t’escoltaran, i aleshores tu i els ancians d’Israel anireu a trobar el rei d’Egipte i li direu: “El Senyor, el Déu dels hebreus, se’ns ha aparegut; hem d’anar desert enllà, a una distància de tres dies de camí, per oferir sacrificis al Senyor, el nostre Déu.” ^{* 19} Ja sé que el rei d’Egipte no us deixarà sortir si no és per la força; ^{* 20} però jo intervindré amb el poder de la meva mà contra Egipte realitzant enmig d’ells tota mena de prodigis, i finalment us deixarà sortir. ²¹ A més, faré que els egipcis us mirin amb simpatia i no haureu d’anar-vos-en amb les mans buides. ²² Que cada dona israelita demani a les seves veïnes o a les que viuen amb ella objectes de plata i d’or i vestits. ^* Poseu-los als vostres fills i a les vostres filles, i així espoliareu els egipcis.