Signes de la missió de Moisès
1 Moisès va respondre:
—Els israelites no em creuran ni m’escoltaran. Diran: “No és veritat que se t’hagi aparegut el Senyor Déu.”
2 El Senyor li preguntà:
—Què hi tens, a la mà?
Moisès respongué:
—Un bastó.
3 El Senyor li va ordenar:
—Llança’l a terra.
Ell l’hi va llançar, i el bastó es convertí en una serp. Quan la va veure, Moisès es feu enrere.
4 El Senyor li va dir:
—Allarga la mà i agafa-la per la cua.
Ell va allargar la mà i l’agafà. I, a la seva mà, la serp es va convertir altra vegada en un bastó. 5 El Senyor va afegir:
—Així creuran que se t’ha aparegut el Senyor, el Déu dels seus pares, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob.
6 El Senyor li digué encara:
—Posa’t la mà al pit.
Ell ho va fer així i, quan la va treure, era plena de lepra, blanca com la neu.
7 Després el Senyor li digué:
—Posa’t altra vegada la mà al pit.
Ell va fer-ho així i, quan la va treure del pit, tornava a ser com abans.
8 El Senyor va afegir:
—Si no et volen creure i no fan cas de tu pel primer prodigi, et creuran pel segon. 9 I si tampoc no et creuen ni fan cas d’aquests dos prodigis, ves a buscar aigua del Nil i escampa-la per terra; l’aigua que hauràs tret del riu es convertirà en sang.
Aaron, portaveu de Moisès
10 Moisès va dir al Senyor:
—Senyor, et demano que m’excusis. Jo no sé parlar. No n’he sabut mai, ni tampoc en sé ara que tu has parlat amb mi. No em surten les paraules.
11 El Senyor li respongué:
—Qui ha donat la boca a l’home? Qui el fa tornar mut o sord? Qui li dona la vista o fa que sigui cec? ¿No soc jo, el Senyor? 12 Ara, doncs, ves, que jo seré amb tu quan parlis i t’ensenyaré què has de dir.
13 Moisès va insistir:
—T’ho suplico, Senyor, envia-hi algú altre.
14 El Senyor, irritat contra Moisès, li va dir:
—¿No tens el teu germà Aaron, el levita? Jo sé que ell parla bé. Mira, ara mateix et ve a trobar i s’alegrarà sincerament de veure’t. 15 Parla amb ell i explica-li què ha de dir. Jo seré amb tu i amb ell quan parlareu i us ensenyaré què heu de fer. 16 Ell parlarà al poble en lloc teu; ell et farà de portaveu i tu li faràs de déu. 17 I pren també el bastó; et servirà per a fer els prodigis.
Missió de Moisès i Aaron (4,18-7,7)
Retorn de Moisès a Egipte
18 Moisès va tornar cap al seu sogre Jetró i li digué:
—Permet que me’n torni cap als meus germans que són a Egipte; vull veure si encara són vius.
Jetró li va respondre:
—Ves-te’n en pau.
19 Mentre encara era a Madian, el Senyor havia dit a Moisès:
—Torna a Egipte, que ja són morts tots els qui et volien matar.
20 Moisès va prendre la seva dona i els seus fills, els va fer pujar a l’ase i se’n tornà cap a Egipte; portava a la mà el bastó de Déu.
21 El Senyor digué a Moisès:
—Quan tornis a Egipte, recorda tots els prodigis que t’he concedit de realitzar i repeteix-los davant el faraó. Jo li enduriré el cor, i ell no deixarà sortir el poble. 22 Digues-li: “Això diu el Senyor: Israel és el meu fill primogènit. 23 Jo t’he manat que deixessis venir el meu fill a adorar-me i no ho has permès; ara, doncs, jo mataré el teu primogènit.”
24 Durant un descans del viatge, el Senyor es va acostar a Moisès i el volia fer morir. 25 Però Siporà va agafar una pedra esmolada, tallà el prepuci del seu fill i amb el prepuci va tocar els peus de Moisès, mentre deia: «Tu ets per a mi un espòs de sang.» 26 Aleshores el Senyor es va allunyar. Siporà havia dit «espòs de sang» referint-se a la circumcisió.
El poble fa cas de Moisès i Aaron
27 El Senyor digué a Aaron:
—Ves a trobar Moisès al desert.
Ell hi anà, el trobà a la muntanya de Déu i el va besar. 28 Moisès va explicar a Aaron tot el que el Senyor li havia manat de dir i tots els prodigis que li havia ordenat de fer. 29 Després Moisès i Aaron van reunir tots els ancians dels israelites. 30 Aaron els va transmetre el missatge que el Senyor havia comunicat a Moisès i va fer els prodigis davant el poble. 31 Els israelites van creure i, en sentir que el Senyor havia decidit d’intervenir a favor d’ells i que havia vist la seva opressió, es van agenollar i prosternar.