Moisès i Aaron davant el faraó
1 Després, Moisès i Aaron van anar a dir al faraó:
—Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Deixa sortir el meu poble perquè celebri al desert una festa en honor meu.”
2 El faraó va respondre:
—Qui és el Senyor perquè jo n’hagi de fer cas i deixi sortir Israel? Ni conec el Senyor ni deixaré sortir els israelites.
3 Ells van insistir:
—El Déu dels hebreus se’ns ha aparegut: hem d’anar desert enllà, a una distància de tres dies de camí, per oferir sacrificis al Senyor, el nostre Déu, perquè no ens ataqui amb la pesta o amb l’espasa.
4 El rei d’Egipte els respongué:
—Moisès i Aaron, per què distraieu el poble de la seva feina? Torneu als vostres treballs!
5 I va afegir:
—¿Ara que el poble és tan nombrós, voleu que deixi de treballar?
Enduriment del faraó
6 Aquell mateix dia, el faraó va donar aquesta ordre als capatassos i als encarregats:
7 —No proveïu més els israelites de palla per a fer maons com fins ara. Que la vagin a recollir ells mateixos. 8 Però exigiu-los el mateix nombre de maons que abans, no permeteu que redueixin la producció. Són uns ganduls, i per això van cridant: “Volem anar a oferir sacrificis al nostre Déu!” 9 Carregueu-los de feina; si estan ben ocupats, no tindran temps per a pensar en històries.
10 Els capatassos i els encarregats van anar a dir al poble:
—Això diu el faraó: “No us proveiré més de palla. 11 Aneu a recollir-ne vosaltres mateixos on pugueu trobar-ne. Però haureu de mantenir la mateixa producció.”
12 El poble es va dispersar per tot el país d’Egipte a recollir la palla que hi havia als rostolls. 13 Mentrestant, els capatassos els apressaven dient:
—Enllestiu la feina! Heu de produir cada dia tant com abans, quan us donaven la palla!
14 Els capatassos del faraó fins i tot bastonejaven els encarregats dels israelites, que els mateixos capatassos havien designat. Els deien:
—Per què aquests dies no enllestiu, com abans, la quantitat de maons que teniu assignada?
15 Llavors els encarregats dels israelites van anar a queixar-se al faraó:
—Per què tractes així els teus servents? 16 De palla, no ens en donen, i ens exigeixen que fem la mateixa quantitat de maons. Els teus homes no tenen raó.
17 El faraó va respondre:
—Sou una colla de ganduls! Per això dieu que voleu anar a oferir sacrificis al Senyor. 18 Aneu a treballar! No us donaran palla, però heu de produir la mateixa quantitat de maons.
El Senyor confirma Moisès en la seva missió
19 Els encarregats dels israelites van veure que estaven en una situació difícil, perquè els havien dit: «No heu de reduir el nombre de maons que teniu assignat per a cada dia.» 20 Quan sortien de parlar amb el faraó, van trobar Moisès i Aaron que els esperaven, 21 i els digueren:
—Que el Senyor us ho tingui en compte i us judiqui. Ara, per culpa vostra, el faraó i els seus cortesans ens detesten; els heu posat a les mans les armes per a matar-nos.
22 Llavors Moisès es va adreçar al Senyor dient-li:
—Senyor, per què maltractes aquest poble? Per què m’hi has enviat? 23 Des que vaig anar a parlar en nom teu al faraó, ell maltracta el teu poble i tu no fas res per salvar-lo.