¹ Em quedo dret en el meu lloc de sentinella, ^*
estic a l’aguait a la meva talaia,
per veure què em respondrà el Senyor
i què li puc respondre jo sobre la meva queixa. ^*

Resposta del Senyor: el just i l’opressor

    ² El Senyor m’ha respost així:
«Escriu el que jo et revelo, grava-ho sobre unes tauletes ^*
perquè es pugui llegir sense entrebancs.
    ³ No és encara el moment que es compleixi,
però vola cap al terme i no fallarà.
Espera-ho, si és que triga;
segur que vindrà sense retard. ^*
    4 Aquell poble s’enorgulleix però fracassarà,
mentre que el just viurà per la seva fidelitat. ^*
    5 Encara que presumeixen de ser uns traïdors, ^*
no es mantindran aquests homes orgullosos.
Obren la gola com l’obre el país dels morts, ^*
i, com la mort, no diuen mai prou.
Arrepleguen totes les nacions,
sotmeten tots els pobles.
    ⁶ Però tots els pobles els dedicaran una cançó,
amb burles i sàtires. ^* Diran:

La cançó de les cinc amenaces

⁶
»“Ai dels qui acumulen béns ^* que no són seus
i s’enriqueixen amb penyores dels altres!
Fins quan obrareu així?
    ⁷ S’alçaran de sobte els vostres creditors,
es desvetllaran per sacsejar-vos,
i us convertireu en el seu botí.
    ⁸ Vosaltres espoliàveu moltes nacions,
però ara us espoliaran tots els altres pobles ^*
com a assassins i tirans de la terra,
de les ciutats i dels seus habitants. ^*
    9 »Ai dels qui s’omplen la casa del producte d’estafes ^*
i posen el niu a les altures ^*
per esquivar l’urpa de l’infortuni!
    ¹⁰ Heu planejat la vergonya de casa vostra:
destruint tants pobles,
atempteu contra la vostra vida. ^*
    11 Cridaran les pedres de les parets, ^*
i les bigues respondran des dels sostres.
    ¹² »Ai dels qui edifiquen amb sang una ciutat ^*
i la fonamenten sobre la injustícia!
    ¹³ ¿No és, tot això, obra del Senyor de l’univers?
El treball dels pobles ha acabat al foc:
les nacions s’han cansat en va. ^*
    14 El país s’omplirà del coneixement
de la glòria del Senyor,
com l’aigua inunda la conca del mar. ^*
    15 »Ai dels qui fan beure als seus companys
barreges fortes fins a embriagar-los
per veure’ls despullats! ^*
    16 Us heu cobert d’infàmia i no de glòria: ^*
beveu també vosaltres fins que ensenyeu el prepuci! ^*
El Senyor us passarà la copa, ^*
i la infàmia cobrirà la vostra glòria.
    ¹⁷ Us caurà al damunt la violència que el Líban ha sofert:
els animals que en van fugir, ara us esclafaran ^*
com a assassins i tirans de la terra,
de les ciutats i dels seus habitants. ^*
    18 »De què serveix una estàtua que un escultor ha modelat?
O una imatge de fosa que respon amb mentides? ^*
Com pot confiar un escultor en la seva escultura
fins a fabricar-se uns ídols muts?
    ¹⁹ »Ai dels qui diuen a una fusta: ‘Desperta’t!’,
i a la pedra muda: ‘Desvetlla’t!’
Què us poden respondre, aquests ídols?
Van coberts d’or i de plata,
però a dins no tenen cap alè de vida.
    ²⁰ En canvi, el Senyor viu en el seu temple sant.
Que calli davant d’ell tota la terra.”» ^*