Salm

    ¹ Pregària ^* del profeta Habacuc. A la tonada de «Xiguionot». ^*
    2 Senyor, he sentit a dir el que havies fet: ^*
m’esglaia, Senyor, la teva obra.
Manifesta-la en el nostre temps,
en el nostre temps fes-la conèixer.
I si arribes a enutjar-te, no t’oblidis de tenir misericòrdia.
    ³ Des de Teman ^* s’acosta Déu,
el Sant arriba de la muntanya de Paran. ^*
Pausa ^*
La seva glòria cobreix el cel
i la seva majestat omple la terra. ^*
    4 La seva resplendor és com el sol,
dos raigs ^* li surten de la mà:
allà s’amaga el seu poder.
    ⁵ La pesta camina al seu davant
i la febre ^* li segueix les petjades.
    ⁶ S’atura i pren mides a la terra,
mira, i les nacions s’estremeixen.
Les muntanyes perpètues s’esmicolen,
s’enfonsen els turons antics,
els camins eterns per on passava. ^*
    7 He vist esfondrar-se els campaments de Cuixan
i estremir-se les tendes del país de Madian. ^*
    8 ¿És contra les aigües, Senyor,
contra les aigües abismals, que tu t’indignes?
¿És contra el mar que s’encén el teu enuig, ^*
quan avances amb els teus cavalls,
amb els teus carros victoriosos? ^*
    9 Treus el teu arc de la funda, ^*
amb la paraula conjures els dards.
Pausa
La terra escup les aigües abismals.
    ¹⁰ En veure’t, les muntanyes s’estremeixen,
un diluvi inunda la terra,
bramulen els oceans
i alcen onades fins al cel. ^*
    11 El sol i la lluna s’han quedat al seu palau;
per tota llum, volen les teves fletxes,
llampegueja l’esclat de la teva llança. ^*
    12 Indignat, trepitges la terra
i trilles, ple d’enuig, les nacions. ^*
    13 Has sortit per salvar el teu poble,
per dur la salvació al teu Ungit.
Has esclafat el governant del casal injust,
n’has descalçat del tot els fonaments. ^*
Pausa
    ¹⁴ Has traspassat amb els seus mateixos dards
els caps dels seus comandants
quan es llançaven, com l’huracà, per dispersar-nos,
segurs que, en secret, engolirien l’indefens. ^*
    15 Has fet galopar els teus cavalls per dins el mar:
s’han agitat les aigües de l’oceà. ^*
    16 Quan ho sento, se’m remouen les entranyes,
quan se’n parla, els llavis em tremolen;
l’esgarrifança em penetra dins els ossos,
vacil·len els meus passos.
Em quedo esperant el dia del desastre,
que caurà sobre el poble que ens mou guerra. ^*
    17 Cert que la figuera no fa fruit
ni tindrem la collita dels ceps;
l’olivera no ha pensat a produir
i els camps no donen res per a menjar;
no queda cap ovella als corrals
ni cap bou a les estables.
    ¹⁸ Però jo celebraré el Senyor,
feliç de veure que Déu em salva. ^*
    19 El Senyor Déu és la meva força,
fa els meus peus lleugers com els dels cérvols ^*
i m’encamina, invencible, cap als cims. ^*
Per al mestre de cor
Amb instruments de corda ^*