Escolta, Senyor, les meves paraules ^*

    ¹ Per al mestre de cor: a la tonada de «Hannehilot». Salm del recull de David.

    ² Escolta, Senyor, les meves paraules,
acull el meu anhel.
    ³ Estigues atent al meu crit d’auxili,
rei meu i Déu meu, ^*
perquè és a tu que jo imploro.

    ⁴ Senyor, escolta el meu clam a trenc d’alba:
de bon matí ^* preparo el sacrifici ^*
i em quedo esperant.
    ⁵ Tu no ets pas un Déu que es complagui en la maldat,
no admets l’injust a casa teva; ^*
    6 els insolents no resisteixen la teva mirada.
Detestes els amics de males arts,

    ⁷ fas desaparèixer els mentiders: ^*
l’home fals i sanguinari,
el Senyor l’abomina.
    ⁸ Però jo, per la teva gran misericòrdia,
entro a casa teva
i em prosterno ple de reverència
davant el santuari. <sup>*

    9</sup> Guia’m, Senyor, tu que ets just,
perquè hi ha qui em vol mal;
aplana davant meu el teu camí.
    ¹⁰ En els seus llavis no hi ha sinceritat,
tenen el cor ple d’intriga;
la seva boca és un sepulcre obert, ^*
la seva llengua només afalaga. <sup>*

    11</sup> Déu meu, sentencia’ls.
Que els facin caure els seus mateixos plans.
Proscriu-los per tantes sedicions,
ja que es revolten contra tu.

    ¹² Però que s’alegrin els qui en tu es refugien, ^*
que exultin per sempre.
Als qui estimen el teu nom, ^*
empara’ls i que et celebrin.

    ¹³ Tu, Senyor, beneeixes el just,
el teu favor, com un escut, el protegeix. ^*