Escolta, Senyor, les meves paraules


    1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Hannehilot». Salm del recull de David.

    2 Escolta, Senyor, les meves paraules,
acull el meu anhel.

    3 Estigues atent al meu crit d’auxili,
rei meu i Déu meu,
perquè és a tu que jo imploro.

    4 Senyor, escolta el meu clam a trenc d’alba:
de bon matí preparo el sacrifici
i em quedo esperant.

    5 Tu no ets pas un Déu que es complagui en la maldat,
no admets l’injust a casa teva;

    6 els insolents no resisteixen la teva mirada.
Detestes els amics de males arts,

    7 fas desaparèixer els mentiders:
l’home fals i sanguinari,
el Senyor l’abomina.

    8 Però jo, per la teva gran misericòrdia,
entro a casa teva
i em prosterno ple de reverència
davant el santuari.

    9 Guia’m, Senyor, tu que ets just,
perquè hi ha qui em vol mal;
aplana davant meu el teu camí.

    10 En els seus llavis no hi ha sinceritat,
tenen el cor ple d’intriga;
la seva boca és un sepulcre obert,
la seva llengua només afalaga.

    11 Déu meu, sentencia’ls.
Que els facin caure els seus mateixos plans.
Proscriu-los per tantes sedicions,
ja que es revolten contra tu.

    12 Però que s’alegrin els qui en tu es refugien,
que exultin per sempre.
Als qui estimen el teu nom,
empara’ls i que et celebrin.

    13 Tu, Senyor, beneeixes el just,
el teu favor, com un escut, el protegeix.