¹ El Senyor digué a Moisès:
—Davant el faraó tindràs l’autoritat d’un déu, i el teu germà Aaron serà el teu profeta. ^{* 2} Tu li diràs tot el que jo et manaré, i el teu germà Aaron parlarà amb el faraó perquè deixi sortir els israelites del país. ³ Ara bé, jo enduriré el cor del faraó. ^* Multiplicaré els meus senyals i prodigis en el país d’Egipte, ^{* 4} però el faraó no us escoltarà. Llavors jo faré sentir el pes de la meva mà sobre els egipcis, els castigaré durament i faré sortir del país d’Egipte el meu poble, els israelites, formats com un exèrcit. ⁵ Quan aixecaré la mà contra Egipte i en faré sortir els israelites, Egipte sabrà que jo soc el Senyor.
    ⁶ Moisès i Aaron van fer el que el Senyor els havia manat. ⁷ Moisès tenia vuitanta anys i Aaron vuitanta-tres quan anaren a parlar amb el faraó.
    ⁸ El Senyor va dir a Moisès i a Aaron:
    ⁹ —Si el faraó us demana que feu un prodigi, tu, Moisès, digues a Aaron que prengui el bastó ^* i el llanci al davant d’ell; el bastó es convertirà en un dragó. ^*
    10 Moisès i Aaron anaren a trobar el faraó i van fer el que el Senyor els havia manat. Aaron va llançar el bastó davant el faraó i els seus cortesans, i es convertí en un dragó. ¹¹ Llavors el faraó va cridar els savis i els qui feien sortilegis. També ells, els mags egipcis, van fer el mateix prodigi amb els seus encanteris: ¹² cada un d’ells va llançar a terra el seu bastó, i els bastons es convertiren en dragons. Però el bastó d’Aaron va engolir els altres bastons. ¹³ Tot i això, tal com el Senyor havia anunciat, el cor del faraó es va endurir i no va escoltar Moisès i Aaron. ^*

Les plagues d’Egipte (7,8-11,10) ^*

Primera plaga: l’aigua transformada en sang ^*

    ¹⁴ El Senyor va dir a Moisès:
—El faraó ha endurit el seu cor i es nega a deixar sortir el poble. ^{* 15} Ves a trobar-lo demà al matí quan surti cap al Nil. Porta amb tu el bastó que es va convertir en serp i espera’l a la vora del riu. ¹⁶ Digues al faraó: “El Senyor, el Déu dels hebreus, m’ha enviat a dir-te això: Deixa sortir el meu poble perquè m’adori en el desert. ^* Però fins ara no has volgut escoltar. ¹⁷ Doncs això diu el Senyor: Ara sabràs que jo soc el Senyor: amb aquest bastó donaré un cop a les aigües del Nil i es convertiran en sang. ¹⁸ Els peixos es moriran, i el riu farà tan mala olor que els egipcis no en podran beure l’aigua.”
    ¹⁹ El Senyor va dir a Moisès:
—Digues a Aaron: “Pren el teu bastó i estén la mà cap a les aigües d’Egipte, cap als seus rius i canals, cap als seus estanys i cap a tots els seus dipòsits, perquè l’aigua es converteixi en sang.” Hi haurà sang en tot el país, fins en els recipients de fusta o de pedra.
    ²⁰ Moisès i Aaron van fer el que els havia manat el Senyor. Un d’ells va alçar el bastó, ^* donà un cop a les aigües del Nil en presència del faraó i dels seus cortesans, i tota l’aigua del Nil es convertí en sang. ²¹ Els peixos van morir, i el riu feia tan mala olor que els egipcis no en podien beure l’aigua. Hi havia sang en tot el país.
    ²² Però els mags egipcis van fer el mateix amb els seus encanteris, i el cor del faraó es va endurir ^* i no escoltà Moisès i Aaron, tal com el Senyor havia anunciat. ²³ El faraó se’n tornà al seu palau sense preocupar-se més del fet. ²⁴ Mentrestant, com que no podien beure l’aigua del Nil, els egipcis cavaven pous al voltant del riu per poder beure. ²⁵ I van passar així set dies des del moment en què el Senyor havia colpejat les aigües del Nil.

Segona plaga: les granotes

    ²⁶ El Senyor va dir a Moisès:
—Ves a trobar el faraó i digues-li: “Això diu el Senyor: Deixa sortir el meu poble perquè m’adori. ^{* 27} Si et negues a deixar-lo sortir, enviaré a tot el teu territori una invasió de granotes. ^{* 28} El Nil se n’omplirà de tal manera que pujaran i entraran al teu palau, a la teva habitació i al teu llit; es ficaran també a les cases dels teus cortesans i a les del teu poble, i fins i tot als forns i a les pasteres. ²⁹ Les granotes pujaran del riu fins a tu, fins al teu poble i fins als teus cortesans.”