1 El Senyor va dir encara a Moisès:
—Digues a Aaron: “Estén la mà amb el bastó cap als rius, els canals i els estanys, i que pugin les granotes al país d’Egipte.”
2 Aaron va estendre la mà cap a les aigües d’Egipte, i les granotes van pujar i cobriren tot el país. 3 Però els mags egipcis van fer el mateix amb els seus encanteris i feren pujar les granotes al país d’Egipte. 4 Llavors el faraó va cridar Moisès i Aaron i els digué:
—Pregueu al Senyor que aparti les granotes de mi i del meu poble, i jo deixaré sortir els israelites perquè vagin a oferir sacrificis al Senyor.
5 Moisès li va respondre:
—Digna’t assenyalar tu mateix en quin moment haig de pregar per tu, pels teus cortesans i pel teu poble, perquè desapareguin les granotes de prop teu i de les teves cases i en quedin només al Nil.
6 Ell va dir:
—Demà mateix.
Moisès afegí:
—Ho faré tal com demanes, i així sabràs que no hi ha ningú com el Senyor, el nostre Déu. 7 Les granotes s’apartaran de tu, de les teves cases, dels teus cortesans i del teu poble; només en quedaran al Nil.
8 Moisès i Aaron sortiren de parlar amb el faraó, i Moisès va demanar al Senyor que allunyés les granotes que havia enviat contra ell. 9 El Senyor va fer el que Moisès li demanava. Les granotes que hi havia a les cases, als patis i als camps van morir. 10 En van recollir piles i piles, que van empudegar el país. 11 Però quan el faraó va veure que havia tornat la calma, va endurir el seu cor i no escoltà Moisès i Aaron, tal com el Senyor havia anunciat.
Tercera plaga: els mosquits
12 El Senyor va dir a Moisès:
—Digues a Aaron: “Estén el teu bastó i dona un cop a la pols de la terra, perquè la pols es converteixi en mosquits per tot el país d’Egipte.”
13 Ells ho van fer així. Aaron va estendre la seva mà amb el bastó i donà un cop a la pols de la terra. Els mosquits van cobrir homes i animals: tota la pols de la terra s’havia convertit en mosquits a tot el país d’Egipte. 14 Els mags egipcis també provaren de fer sortir mosquits amb els seus encanteris, però no van poder. Els mosquits havien cobert els homes i els animals.
15 Llavors els mags van dir al faraó:
—Aquí hi ha la mà de Déu.
Però el cor del faraó es va endurir i no escoltà Moisès i Aaron, tal com el Senyor havia anunciat.
Quarta plaga: els tàvecs
16 El Senyor va dir a Moisès:
—Demà lleva’t de bon matí, ves a trobar el faraó quan surti cap al Nil i digues-li: “Això diu el Senyor: Deixa sortir el meu poble perquè m’adori. 17 Si no el deixes sortir, jo enviaré una invasió de tàvecs sobre tu, sobre els teus cortesans i sobre el teu poble. Es ficaran fins i tot dintre les cases. Les cases i tota la terra d’Egipte quedaran plenes de tàvecs; 18 però aquell dia faré una excepció amb la regió de Goixen, on habita el meu poble. Allí no hi haurà tàvecs, perquè sàpigues que jo, el Senyor, soc enmig d’aquest país. 19 Aquest serà el gest alliberador que separarà el meu poble del teu. El prodigi serà demà.”
20 El Senyor ho va fer així. Hi hagué una invasió de tàvecs, que es van ficar al palau del faraó, a casa dels cortesans i a tot Egipte. El país estava desolat per culpa dels tàvecs.
21 El faraó va cridar Moisès i Aaron i els digué:
—Aneu a oferir sacrificis al vostre Déu, però a dins del país.
22 Moisès li va respondre:
—No convé que ho fem aquí, perquè els sacrificis que oferim al Senyor, el nostre Déu, són una cosa abominable per als egipcis i, si ens veuen oferir aquests sacrificis, segur que ens apedregaran. 23 Anirem desert enllà, a una distància de tres dies de camí, i allí oferirem sacrificis al Senyor, el nostre Déu, tal com ell ens té manat.
24 Llavors el faraó va dir:
—Us deixaré anar al desert a oferir sacrificis al Senyor, el vostre Déu. Però no us allunyeu gaire, i pregueu per mi.
25 Moisès li va respondre:
—Tan bon punt hauré sortit del teu davant, pregaré al Senyor, i demà els tàvecs s’hauran allunyat de tu, dels teus cortesans i del teu poble. Però no ens tornis a enganyar no permetent al poble que vagi a oferir sacrificis al Senyor.
26 Moisès va sortir de davant del faraó i va pregar al Senyor. 27 El Senyor va fer tal com Moisès havia anunciat, i els tàvecs es van allunyar del faraó, dels seus cortesans i del seu poble. No en va quedar ni un. 28 Però el faraó va endurir el seu cor també aquesta vegada i no deixà sortir el poble d’Israel.