(41)


Com la cérvola es deleix per les fonts d’aigua


    1 Per al mestre de cor. Cant del recull dels fills de Corè.

    2 Com la cérvola es deleix per les fonts d’aigua,
també es deleix per tu la meva ànima, Déu meu.

    3 Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m’és vida;
¿quan podré anar a veure Déu cara a cara?

    4 Les llàgrimes són el meu pa de nit i de dia,
i a tota hora sento dir: «On és el teu Déu?»

    5 Esplaio el meu cor apenat
recordant quan anava en processó
cap a la casa de Déu,
enmig d’un aplec festiu,
amb crits d’alegria i de lloança.

    6 Per què aquesta tristor, ànima meva?
Per què aquest torbament?
Espera en Déu.
Jo el tornaré a lloar,
salvador meu i Déu meu.

    7 Quan em sento aclaparat,
em ve el teu record
des del país del Jordà, des de l’Hermon,
des de la muntanya de Missar.

    8 Cada aiguat en crida un altre,
quan les fonts del cel bramulen:
tots els rompents de les onades
han passat per sobre meu.

    9 Que el Senyor confirmi cada dia
l’amor que em té.
I cada nit entonaré el meu cant,
faré una pregària al Déu que m’és vida.

    10 I diré a Déu, la meva roca:
«Per què t’oblides de mi?
Per què he d’anar de dol pertot arreu,
oprimit per l’enemic?»

    11 Veient les ferides del meu cos,
l’adversari m’escarneix,
i a tota hora sento dir: «On és el teu Déu?»

    12 Per què aquesta tristor, ànima meva?
Per què aquest torbament?
Espera en Déu.
Jo el tornaré a lloar,
salvador meu i Déu meu.