(42)


Fes-me justícia, Déu meu


    1 Fes-me justícia, Déu meu,
defensa la meva causa contra una gent que no estima;
allibera’m de l’home pervers i traïdor.

    2 Déu meu, ets el meu baluard.
Per què em rebutges?
Per què he d’anar de dol pertot arreu,
oprimit per l’enemic?

    3 Envia’m la teva llum i la teva veritat;
que elles em guiïn,
que em duguin a la muntanya santa,
al lloc on resideixes.

    4 I m’acostaré a l’altar de Déu,
a Déu, que és la meva alegria.
Jo et lloaré amb la cítara,
oh Déu, Déu meu.

    5 Per què aquesta tristor, ànima meva?
Per què aquest torbament?
Espera en Déu.
Jo el tornaré a lloar,
salvador meu i Déu meu.