(47)


És gran el Senyor i digne de tota lloança


    1 Càntic, salm, del recull dels fills de Corè.

    2 És gran el Senyor i digne de tota lloança
a la ciutat del nostre Déu, a la seva santa muntanya,

    3 cim admirable, goig de tota la terra.
La muntanya de Sió és a tocar del cel,
és la ciutat del gran rei;

    4 Déu sobresurt com un castell
enmig dels seus merlets.

    5 Els reis s’havien aliat
per atacar-la tots junts.

    6 S’han esverat només de veure-la
i han fugit desconcertats.

    7 Els ha agafat allà mateix un tremolor,
un dolor com a la dona quan infanta,

    8 igual que les ventades de llevant
quan estavellen els vaixells de Tarsis.

    9 Ho havíem sentit a dir i ara ho hem vist
a la ciutat del nostre Déu,
a la ciutat del Senyor de l’univers:
Déu la manté ferma per sempre. Pausa

    10 Déu nostre, revivim el teu amor
enmig del temple.

    11 El teu nom i la teva lloança
s’estenen, oh Déu, d’un cap a l’altre de la terra;
la teva mà és plena de salvació.

    12 Que s’alegri la muntanya de Sió,
que es posin de festa les viles de Judà
i celebrin els teus determinis.

    13 Recorreu les muralles de Sió;
compteu les seves torres,

    14 fixeu-vos en els seus baluards,
resseguiu-ne els merlets
i podreu dir després als qui vindran:

    15 «Aquest és Déu,
el nostre Déu per sempre més;
ell és el nostre guia.»
A la tonada de «Mut».