(47)

És gran el Senyor i digne de tota lloança ^*

    ¹ Càntic, salm, del recull dels fills de Corè. <sup>*

    2</sup> És gran el Senyor i digne de tota lloança ^*
a la ciutat del nostre Déu, a la seva santa muntanya, ^*
    3 cim admirable, goig de tota la terra.
La muntanya de Sió és a tocar del cel, ^*
és la ciutat del gran rei; ^*
    4 Déu sobresurt com un castell ^*
enmig dels seus merlets.

    ⁵ Els reis s’havien aliat
per atacar-la tots junts.
    ⁶ S’han esverat només de veure-la
i han fugit desconcertats. ^*
    7 Els ha agafat allà mateix un tremolor, ^*
un dolor com a la dona quan infanta,
    ⁸ igual que les ventades de llevant ^*
quan estavellen els vaixells de Tarsis. <sup>*

    9</sup> Ho havíem sentit a dir i ara ho hem vist
a la ciutat del nostre Déu, ^*
a la ciutat del Senyor de l’univers:
Déu la manté ferma per sempre. Pausa <sup>*

    10</sup> Déu nostre, revivim ^* el teu amor
enmig del temple.
    ¹¹ El teu nom i la teva lloança
s’estenen, oh Déu, d’un cap a l’altre de la terra; ^*
la teva mà és plena de salvació.
    ¹² Que s’alegri la muntanya de Sió,
que es posin de festa les viles de Judà
i celebrin els teus determinis. <sup>*

    13</sup> Recorreu les muralles de Sió;
compteu les seves torres,
    ¹⁴ fixeu-vos en els seus baluards,
resseguiu-ne els merlets
i podreu dir després als qui vindran: <sup>*

    15</sup> «Aquest és Déu,
el nostre Déu per sempre més;
ell és el nostre guia.» ^*
A la tonada de «Mut». ^*