(48)
L’home no dura en els honors
1 Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè. Salm.
2 Escolteu això, tots els pobles,
estigueu atents, habitants de la terra,
3 gent noble i gent senzilla,
pobres i rics, tots alhora.
4 Dels meus llavis sortiran paraules assenyades;
del meu cor, pensaments madurats amb saviesa.
5 Fixo l’atenció en un cas proverbial,
exposo el meu enigma al so de la lira.
6 Per què he de tenir por en dies dolents,
quan m’envolta la malícia dels perversos?
7 Venen refiats de la seva fortuna,
es glorien de la seva gran riquesa.
8 Quin home en podrà redimir un altre
i pagar a Déu el seu rescat?
9 Ni que ofereixi un preu molt alt,
s’acabarà per sempre més la seva vida:
10 no comprarà el dret de viure sempre
i escapar-se de la mort.
11 Veurà com moren els savis,
com se’n van alhora necis i ignorants,
i abandonen als altres la fortuna.
12 Les tombes seran la seva casa per sempre,
s’hi estaran segles i més segles,
ni que els terrenys conservin els seus noms.
13 L’home no dura en els honors,
s’assembla al bestiar, de qui no es parla més.
14 Aquesta és la sort dels qui es refien d’ells mateixos,
la fi dels qui es complauen en les pròpies paraules: Pausa
15 s’aplegaran com ramats a la terra dels morts,
la mort mateixa serà el seu pastor.
Baixaran de dret al sepulcre,
es desfiguraran les seves faccions.
La terra dels morts serà el seu palau.
16 Però a mi, Déu em rescatarà la vida
de les urpes del regne dels morts
per endur-se’m amb ell. Pausa
17 No et preocupis si un home s’enriqueix
i acumula una fortuna a casa seva:
18 quan es mori no s’endurà res,
no el seguiran les seves riqueses.
19 En vida es felicitava a si mateix:
«Tots t’alaben per la teva sort!»
20 Però acabarà reunint-se amb els seus pares,
que no veuran mai més la llum.
21 L’home que viu en els honors i no entén res,
s’assembla al bestiar, de qui no es parla més.