(56)
Alça’t cel amunt, Déu meu
1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Poema del recull de David. De quan es va refugiar a la cova fugint de Saül.
2 Compadeix-te de mi, Déu meu,
compadeix-te de mi;
en tu s’empara la meva ànima.
M’emparo a l’ombra de les teves ales
fins que passin aquests mals.
3 Clamo al Déu altíssim,
al Déu que tant m’afavoreix.
4 Estén la mà des del cel i em salva,
avergonyeix els meus perseguidors: Pausa
Déu estén el seu amor i la seva fidelitat.
5 Estic envoltat de lleons,
he de jeure entre gent que escup foc;
les seves dents són llances i fletxes,
la seva llengua, una espasa esmolada.
6 Alça’t cel amunt, Déu meu,
i omple la terra de la teva glòria.
7 Havien parat un llaç als meus peus
perquè jo hi ensopegués;
havien obert un clot davant meu,
i ells mateixos hi han caigut. Pausa
8 El meu cor se sent segur, Déu meu,
se sent segur el meu cor.
Tocaré i cantaré:
9 desvetlla’t, cor meu.
Desvetlleu-vos, arpa i lira meva,
vull desvetllar l’aurora.
10 Et lloaré enmig dels pobles, Senyor,
et cantaré davant les nacions.
11 El teu amor és gran fins al cel,
la teva fidelitat arriba fins als núvols.
12 Alça’t cel amunt, Déu meu,
i omple la terra de la teva glòria.