(57)

Hi ha un Déu que judica a la terra ^*

    ¹ Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Poema del recull de David.

    ² ¿No és cert que, si parleu, calla la justícia? ^*
Vosaltres, homes, ¿judiqueu amb rectitud? ^*
    3 Conscientment cometeu injustícies a la terra,
la vostra violència fa pes a la balança. <sup>*

    4</sup> Els malvats, en néixer, ja es desvien,
els mentiders s’extravien de petits,
    ⁵ porten un verí com el verí de les serps.
Són com l’àspid sord que es tapa l’orella ^*
    6 per no sentir el cant del bruixot,
que amb el seu art l’encantaria. <sup>*

    7</sup> Déu meu, trenca’ls les dents a la boca,
trosseja’ls, Senyor, els ullals de lleó. ^*
    8 Que es fonguin com l’aigua que s’escola, ^*
que es perdin les fletxes que disparen. ^*
    9 Que siguin com el llimac, que s’arrossega,
o com l’avortó, que no arriba a veure el sol. ^*
    10 Que abans no facin mata com els cards,
verds o secs, els escombri l’huracà. <sup>*

    11</sup> El just celebrarà que fas justícia,
es rentarà els peus amb la sang dels malvats. ^*
    12 Tothom dirà: «Realment, hi ha un fruit per al just. ^*
Ben cert, hi ha un Déu que judica a la terra.» ^*