(58)
Allibera’m, Déu meu, dels enemics
1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Del recull de David. Poema. De quan Saül, decidit a matar-lo, va fer vigilar la seva casa.
2 Allibera’m, Déu meu, dels enemics,
protegeix-me dels qui m’ataquen;
3 allibera’m dels qui van amb males arts,
salva’m dels homes sanguinaris.
4 Mira com sotgen la meva vida,
com s’apleguen contra mi els poderosos.
No he comès cap falta ni cap pecat, Senyor;
5 i ells avancen i m’escometen, sense que jo tingui culpa.
Alça’t, vine a veure-ho!
6 Senyor de l’univers, Déu d’Israel,
desvetlla’t i judica tots aquests pagans,
no planyis aquests malèfics traïdors! Pausa
7 Tornen cada vespre, grunyint com els gossos,
rondant per la ciutat.
8 La seva boca vomita violència,
els seus llavis són punyals,
i diuen: «Qui ens pot sentir?»
9 Però tu, Senyor, te’n rius,
et burles de tots aquests pagans.
10 En tu fixo els ulls, força meva:
Déu és el meu castell.
11 Déu, que m’estima, em va al davant
i em fa veure derrotats els enemics.
12 No els matis, que el meu poble se n’oblidaria.
Dispersa’ls, fes-los caure amb el teu poder,
tu que ens escudes, Senyor.
13 Quan parlen, tenen als llavis el pecat,
pronuncien malediccions i mentides:
que els atrapi, doncs, el seu orgull.
14 Destrueix-los, destrueix-los indignat;
que no en quedi ni rastre.
I tothom sabrà que és Déu qui governa
el país de Jacob i la terra sencera. Pausa
15 Tornen cada vespre, grunyint com els gossos,
rondant per la ciutat.
16 Van d’un lloc a l’altre buscant d’atipar-se,
hi passen la nit, però no queden saciats.
17 I jo cantaré la teva ajuda,
aclamaré el teu amor així que apunti el dia:
has estat per a mi un castell,
el meu refugi a l’hora del perill.
18 Jo et canto, força meva:
Déu és el meu castell,
és el Déu que m’estima.