(59)
Allibera els teus amics
1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Xuixan edut». Del recull de David, poema per a alliçonar. 2 De quan sortí a combatre contra els arameus de Naharaim i els de Sobà, i quan Joab, de tornada, derrotà dotze mil edomites a la vall de la Sal.
3 Déu nostre, ens has rebutjat i dispersat,
estàs irritat: torna a nosaltres!
4 Has sacsejat el país i l’has clivellat:
repara’n les esquerdes, que s’esfondra!
5 Has enviat proves dures al teu poble,
l’embriaga aquest vi que li fas beure.
6 Davant els teus fidels
aixeques l’estendard de desbandada:
s’escapen quan veuen els arquers. Pausa
7 Allibera, doncs, els teus amics.
Que el teu braç ens salvi! Respon-nos!
8 Déu ha donat un oracle en el seu santuari:
«Quina alegria!
Reparteixo Siquem,
amido la vall de Sucot.
9 Galaad és meu, és meu Manassès,
Efraïm és el casc que em protegeix,
Judà és el meu ceptre.
10 Moab és la pica on em rento,
tiro les sandàlies sobre Edom,
Filistea aclama el meu triomf.»
11 ¿Qui ens conduirà a la ciutat forta,
qui ens guiarà fins a Edom,
12 sinó tu, Déu nostre, que ens havies rebutjat
i ja no sorties amb els nostres exèrcits?
13 Ajuda’ns contra els adversaris:
és inútil la salvació que ve dels homes.
14 Pel poder de Déu farem proeses:
ell mateix trepitjarà els nostres opressors.