(61)


Només en Déu reposa la meva ànima


    1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Jedutun». Salm del recull de David.

    2 Només en Déu reposa la meva ànima,
d’ell em ve la salvació.

    3 Només ell és la roca que em salva,
el meu castell de refugi: mai no cauré.

    4 Fins quan us llançareu contra un home
vosaltres, tots junts, per enderrocar-lo,
com una muralla a punt de caure,
com una tàpia que s’esfondra?

    5 Sols tramen altivament de fer-me caure,
els agrada d’enganyar;
mentre beneeixen amb la boca,
maleeixen dintre seu. Pausa

    6 Reposa només en Déu, ànima meva;
d’ell em ve tota esperança.

    7 Només ell és la roca que em salva,
el castell on em trobo segur.

    8 En Déu tinc la salvació i la glòria,
és la meva roca inexpugnable;
trobo en Déu el meu refugi.

    9 Vosaltres, poble seu, confieu sempre en ell,
esplaieu davant d’ell el vostre cor:
Déu és el nostre refugi. Pausa

    10 Els homes només són fum,
els mortals són enganyosos:
tots plegats, a les balances,
no pesen més que el vent.

    11 No confieu en els guanys obtinguts amb violència,
no us refieu dels béns robats.
Si augmentàveu les riqueses,
no hi poseu el cor.

    12 Déu ha parlat una vegada,
i jo he entès dues coses:
que de Déu és el poder

    13 i l’amor és del Senyor,
i que tu pagues a cadascú segons les seves obres.