(62)


Oh Déu, ets el meu Déu, a l’alba et cerco


    1 Salm del recull de David. De quan era al desert de Judà.

    2 Oh Déu, ets el meu Déu,
a l’alba et cerco.
Tot jo tinc set de tu,
per tu es desviu el meu cor
en terra eixuta, assedegada, sense aigua.

    3 Jo et contemplava al santuari,
volia veure’t gloriós i poderós;

    4 l’amor que em tens és millor que la vida,
per això els meus llavis et lloaran.

    5 Tota la vida jo et beneiré
i alçaré les mans invocant el teu nom;

    6 saciat del bo i millor,
et lloaré amb el goig als llavis.

    7 Quan des del llit et recordo,
passo les nits pensant en tu,

    8 perquè has estat la meva ajuda,
i soc feliç a l’ombra de les teves ales.

    9 A tu està unida la meva ànima,
em sosté la teva mà.

    10 Però ells, que volen prendre’m la vida,
baixaran al més pregon de la terra,

    11 cauran víctimes de l’espasa,
seran menjar per als xacals.

    12 I el rei celebrarà el triomf de Déu;
el lloaran els qui juren pel seu nom,
mentre que hauran de callar els qui diuen falsedats.