(63)
Escolta, Déu meu, el meu plany
1 Per al mestre de cor. Salm del recull de David.
2 Escolta, Déu meu, el meu plany,
guarda’m dels enemics que m’amenacen.
3 Empara’m contra el complot dels dolents,
dels qui van amb males arts i conspiren.
4 Esmolen la llengua com espases,
llancen com fletxes paraules verinoses;
5 tiren d’amagat als innocents,
disparen de sobte, no els veu ningú.
6 S’animen l’un a l’altre a fer mal,
calculen com amagar els seus paranys,
i pensen: «Qui se n’adonarà?»
7 Tramen maldats dient-se:
«Tot ho hem previst i calculat,
ningú no penetra el cor de l’home.»
8 Però Déu els dispara una fletxa
i de sobte queden ferits.
9 La seva pròpia llengua els ha fet caure;
tothom qui ho veu es mofa d’ells.
10 Tota la gent se n’admira,
proclamen l’obra de Déu
i ponderen tot el que ha fet.
11 El just celebra el Senyor
i en ell troba refugi;
tots els rectes de cor se’n glorien.