(89)
Has estat el nostre recer al llarg de tots els segles
1 Pregària. Referida a Moisès, home de Déu.
Senyor, has estat el nostre recer
al llarg de tots els segles.
2 Abans que naixessin les muntanyes,
abans que infantessis la terra i el món,
des de sempre i per sempre tu ets Déu.
3 Tu fas tornar els homes a la pols dient-los:
«Torneu-vos-en, fills d’Adam.»
4 Mil anys als teus ulls
són com un dia que ja ha passat,
com el relleu d’una guàrdia de nit.
5 T’emportes els homes com si fossin un son,
com l’herba que s’espiga al matí:
6 al matí s’espiga i floreix,
al vespre es marceix i s’asseca.
7 Com ens ha consumit el teu rigor!
La teva fúria ens té trastornats.
8 Has estès al teu davant les nostres culpes,
els nostres secrets, a la llum de la teva mirada.
9 Els nostres dies s’esvaeixen sota el pes del teu enuig,
consumim els nostres anys com un sospir.
10 Ni que visquéssim setanta anys,
i els més forts fins als vuitanta,
al capdavall són de fatigues inútils,
passen de pressa, i ens n’anem volant.
11 ¿Qui pot comprendre un rigor tan vehement?
És tan gran com la veneració que inspires!
12 Ensenya’ns a comptar els nostres dies
per obtenir la saviesa del cor.
13 Torna, Senyor, fins quan esperaràs?
Tingues pietat dels teus servents.
14 Que cada matí ens saciï el teu amor,
i ho celebrarem amb goig tota la vida.
15 Dona’ns tants dies d’alegria
com ens n’has donat d’aflicció,
tants anys de joia com n’hem vist de penes.
16 Que els teus servents puguin veure la teva obra,
i els seus fills, la teva glòria.
17 Que la tendresa del Senyor, el nostre Déu,
reposi damunt nostre.
Referma l’obra de les nostres mans;
a l’obra de les nostres mans, dona-li fermesa!