(90)


Tu que vius a recer de l’Altíssim


    1 Tu que vius a recer de l’Altíssim
i fas nit a l’ombra del Totpoderós,

    2 digues al Senyor: «Ets la muralla on m’emparo,
el meu Déu, en qui confio.»

    3 Ell et guardarà del parany del caçador
i del flagell de la pesta;

    4 t’abrigarà amb les seves plomes,
trobaràs refugi sota les seves ales:
la seva fidelitat et serà escut i cuirassa.

    5 No et farà por la basarda de la nit,
ni la fletxa que vola de dia,

    6 ni la pesta que ronda en la fosca
o l’epidèmia que a migdia fa estralls.

    7 Ni que en caiguin vora teu un miler
o deu mil al teu costat,
a tu res no et tocarà.

    8 Només obrir els ulls,
veuràs la paga que reben els injustos.

    9 Quan deies: «M’emparo en el Senyor»,
feies de l’Altíssim el teu refugi.

    10 No et passarà res de mal
ni s’acostarà a casa teva cap desgràcia,

    11 perquè donarà ordre als seus àngels
de guardar-te en tots els camins.

    12 Et duran a les palmes de les mans
perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres;

    13 trepitjaràs lleopards i escurçons,
passaràs sobre lleons i sobre dracs.

    14 «Ja que m’estima, jo l’alliberaré,
el sostindré perquè coneix el meu nom.

    15 Sempre que m’invoqui, l’escoltaré,
estaré vora d’ell en els perills,
el salvaré i l’ompliré de glòria;

    16 saciaré el seu desig de llarga vida,
li mostraré la meva salvació.»