(91)


És bo de lloar el Senyor


    1 Salm, càntic. Per a la diada del dissabte.

    2 És bo de lloar el Senyor,
de cantar al teu nom, oh Altíssim,

    3 de proclamar al matí el teu amor,
i de nit la teva fidelitat,

    4 amb l’arpa de deu cordes i la lira,
als acords d’interludis de cítara.

    5 Senyor, quin goig que em donen les teves gestes!
Aclamo l’obra de les teves mans.

    6 Que en són, de grans, Senyor, les teves obres,
els teus designis, que en són, de profunds!

    7 Els ignorants els desconeixen,
els insensats no arriben a comprendre’ls.

    8 Ni que els injustos creixin com l’herba,
ni que arribin a florir els amics de males arts,
acabaran que no se’n parlarà mai més.

    9 Però tu, Senyor, ets excels per sempre!

    10 Els teus enemics, Senyor,
els teus enemics desapareixeran,
seran dispersats els amics de males arts.

    11 A mi, com als búfals, m’alces el front,
i em perfumes amb oli novell.

    12 Puc mirar de fit a fit els meus contraris;
als malvats que s’aixequen contra mi,
els sento parlar sense por.

    13 Els justos creixeran com les palmeres,
es faran grans com els cedres del Líban;

    14 plantats a la casa del Senyor,
creixeran als atris del nostre Déu.

    15 Encara donaran fruit a la vellesa,
continuaran plens d’ufana i de vigor,

    16 per proclamar que és recte el Senyor, la meva roca,
i que en ell no hi ha injustícia.