(103)

Senyor, Déu meu, que n’ets, de gran ^*

    ¹ Beneeix el Senyor, ànima meva. ^*
Senyor, Déu meu, que n’ets, de gran! ^*
Vas revestit d’honor i majestat,
    ² t’embolcalla la llum com un mantell. ^*
Has estès el cel com una vela, <sup>*

    3</sup> damunt les aigües t’has bastit un palau. ^*
Prens els núvols per carrossa,
avances sobre les ales dels vents. ^*
    4 Tens els vents per missatgers,
el foc i les flames et serveixen. <sup>*

    5</sup> Assentares ^* la terra sobre uns fonaments, ^*
incommovible per segles i segles.
    ⁶ La vas cobrir amb el mantell dels oceans,
les aigües sepultaven les muntanyes. ^*
    7 Les vas amenaçar i fugiren a l’instant, ^*
esverades de sentir el retruny del teu tro;
    ⁸ pujaren les muntanyes, baixaren per les valls,
fins al lloc que els havies assignat;
    ⁹ els fixares un límit que no traspassaran, ^*
mai més no cobriran la terra.

    ¹⁰ De les fonts en fas brollar torrents
que s’escolen entre les muntanyes.
    ¹¹ Els animals feréstecs s’hi abeuren,
els ases salvatges hi apaguen la set.
    ¹² A les seves ribes nien els ocells
i refilen entre les branques. <sup>*

    13</sup> Des del teu palau regues les muntanyes,
sacies la terra de pluges del cel; ^*
    14 fas néixer l’herba per al bestiar ^*
i les plantes al servei de l’home:
fas sortir el pa de la terra
    ¹⁵ i el vi que alegra el cor dels homes; ^*
amb l’oli fas brillant el seu rostre
i amb el pa sostens el seu cor. <sup>*

    16</sup> El Senyor assaona els arbres més alts,
els cedres del Líban que ell plantà; ^*
    17 allà els ocells hi fan els seus nius,
a la seva copa ^* hi habita la cigonya.
    ¹⁸ Els cabirols van per l’alta muntanya,
als roquissars s’hi refugien les fagines. <sup>*

    19</sup> Has creat ^* la lluna, que assenyala les festes; ^*
el sol coneix el lloc on s’ha de pondre. ^*
    20 Quan estens la fosca, es fa de nit
i ronden tots els animals de la selva;
    ²¹ els lleons rugeixen buscant la seva presa,
reclamant a Déu el seu menjar. <sup>*

    22</sup> Quan fas sortir el sol, es retiren
i s’ajacen als seus caus; ^*
    23 i l’home se’n va al seu treball,
a la seva tasca fins al vespre.

    ²⁴ Que en són, de variades, ^* Senyor, les teves obres!
Totes les has fetes amb saviesa. ^*
La terra és plena de les teves criatures.

    ²⁵ Mireu el mar, immens per totes bandes;
són incomptables els animals que s’hi belluguen,
des dels més petits fins als més grossos;
    ²⁶ tot navegant el solquen els vaixells,
i Leviatan, ^* que creares per jugar-hi. <sup>*

    27</sup> Tots esperen de la teva mà
que els donis l’aliment al seu temps:
    ²⁸ els el dones, i ells l’arrepleguen,
obres la mà, i se sacien de béns. <sup>*

    29</sup> Però si deixes de mirar-los, s’esparveren;
si els retires l’alè, expiren
i tornen a la pols d’on van sortir. ^*
    30 Quan envies el teu esperit, reneix la creació,
i renoves la faç de la terra. <sup>*

    31</sup> Glòria al Senyor per sempre!
Que s’alegri el Senyor de la seva obra! ^*
    32 Ell fa tremolar la terra quan la mira, ^*
toca les muntanyes i s’hi aixequen glops de fum. <sup>*

    33</sup> Cantaré al Senyor tota la vida,
cantaré al meu Déu mentre sigui al món. ^*
    34 Que li sigui agradable aquest poema, ^*
són per al Senyor aquests cants de goig.
    ³⁵ Que desapareguin de la terra els pecadors,
i no hi quedi rastre dels injustos. ^*
Beneeix el Senyor, ànima meva. ^*
Al·leluia! ^*