(104)

Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom ^*

    ¹ Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom, ^*
feu conèixer entre els pobles les seves gestes. ^*
    2 Canteu-li al so de les cítares,
feu l’elogi de les seves meravelles. <sup>*

    3</sup> Glorieu-vos del seu nom, que és sant,
alegreu-vos de cor, els qui cerqueu el Senyor. ^*
    4 Cerqueu el Senyor, acolliu-vos al seu poder,
busqueu sempre la seva mirada. <sup>*

    5</sup> Recordeu les meravelles que ell obrà,
els seus prodigis i les seves decisions, ^*
    6 vosaltres, nissaga d’Abraham, el seu servent,
fills de Jacob, els seus elegits. ^*
    7 Ell, el Senyor, és el nostre Déu;
fa complir les seves decisions per tota la terra.

    ⁸ Recorda per sempre l’aliança,
la promesa feta per a mil generacions, ^*
    9 l’aliança pactada amb Abraham, ^*
el jurament fet a Isaac
    ¹⁰ i confirmat a Jacob ^* com un decret,
a Israel ^* en aliança perpètua:
    ¹¹ «Et donaré el país de Canaan
i serà la vostra possessió.» <sup>*

    12</sup> Llavors encara es podien comptar,
eren pocs ^* i forasters ^* en el país,
    ¹³ anaven de poble en poble,
de reialme en reialme.
    ¹⁴ Però ell no permeté que ningú els maltractés
i reprengué uns reis per causa seva:
    ¹⁵ «No toqueu els meus ungits,
no feu cap mal als meus profetes.» <sup>*

    16</sup> Després cridà la fam al país, ^*
els privà del pa que els mantenia. ^*
    17 Havia enviat un home davant d’ells,
Josep, venut com un esclau; ^*
    18 li fermaren els peus amb un cep
i el coll amb una argolla, ^*
    19 fins que es complí la seva predicció
i la paraula del Senyor l’acredità. <sup>*

    20</sup> El rei va enviar qui el deslligués,
el sobirà dels pobles decidí deixar-lo lliure; ^*
    21 i el nomenà senyor del seu palau
i administrador de tots els seus béns, ^*
    22 perquè instruís els nobles segons el seu voler ^*
i ensenyés la saviesa als ancians.

    ²³ Llavors Israel va entrar a Egipte,
Jacob fou immigrant a la terra de Cam. ^*
    24 El Senyor va fer el seu poble molt fecund,
més nombrós que els seus enemics. ^*
    25 Però canvià el cor dels egipcis
perquè avorrissin el seu poble
i tractessin amb perfídia els seus servents. <sup>*

    26</sup> Envià Moisès, el seu servent, ^*
i Aaron, el seu elegit,
    ²⁷ que van obrar prodigis enmig d’ells,
grans meravelles a la terra de Cam.

    ²⁸ Envià tenebres i es va fer fosc, ^*
però ells es resistiren a les seves paraules. ^*
    29 Canvià les aigües en sang
i va fer morir els peixos. <sup>*

    30</sup> Infestà de granotes el país,
fins i tot les cambres reials. ^*
    31 Donà una ordre i vingueren eixams de tàvecs,
núvols de mosquits per tot el territori. <sup>*

    32</sup> En comptes de pluja els envià pedregades,
foc i flames per tot el país;
    ³³ matà els ceps i les figueres,
destrossà els arbres d’aquelles regions. <sup>*

    34</sup> Després ordenà que vingués la llagosta,
un nombre incalculable d’insectes,
    ³⁵ que es menjaren tot el verd del país
i devoraren les collites dels camps. ^*
    36 Va colpir a Egipte tots els primogènits,
la flor de la seva fillada. <sup>*

    37</sup> Va fer sortir el seu poble, carregat d’or i plata, ^*
i ningú d’ells no ensopegava pel camí.
    ³⁸ Tot Egipte s’alegrà que se n’anessin,
perquè el terror s’havia emparat d’aquell país. <sup>*

    39</sup> Estenia un núvol que els fes ombra
i un foc durant la nit perquè els fes llum. ^*
    40 Demanaren menjar i els envià guatlles
i els va saciar amb el pa del cel. ^*
    41 Obrí la roca i en brollà un doll d’aigua:
un riu va córrer pel desert. <sup>*

    42</sup> Perquè recordava la promesa santa,
feta a Abraham, el seu servent; ^*
    43 per això tragué el seu poble d’elegits,
entre cants de festa i crits d’entusiasme. <sup>*

    44</sup> Els va donar les terres d’altres pobles,
van heretar el fruit del treball de les nacions; ^*
    45 però havien d’observar els seus preceptes
i guardar les seves lleis. ^*
Al·leluia!