(106)

Reconeguem els favors del Senyor ^*

    ¹ Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!
Perdura eternament el seu amor. ^*
    2 Que responguin els qui el Senyor ha redimit,
els rescatats de les mans dels opressors; ^*
    3 ell els ha aplegat de tots els països, ^*
de llevant i de ponent, ^* del nord i de migdia. <sup>*

    4</sup> Uns, errant pel desert, vagant per l’estepa,
no trobaven cap ciutat habitada;
    ⁵ patien fam, passaven set
i els flaquejaven les forces.

    ⁶ Enmig de l’angoixa cridaren al Senyor,
i ell els salvà dels perills: ^*
    7 els guià per una pista segura ^*
fins que arribaren en una ciutat habitada.

    ⁸ Que enalteixin el Senyor pel seu amor,
pels prodigis que ha fet en bé dels homes: ^*
    9 calmà la set dels assedegats
i omplí de menjar els famolencs. <sup>*

    10</sup> D’altres vivien a la fosca, a les ombres de la mort, ^*
presoners de la dissort i les cadenes:
    ¹¹ s’havien rebel·lat contra les paraules divines
i havien menyspreat els designis de l’Altíssim.
    ¹² El seu cor defallia, afeixugat;
queien, i ningú no els ajudava.

    ¹³ Enmig de l’angoixa cridaren al Senyor,
i ell els salvà dels perills: ^*
    14 trencà les seves cadenes
i els feu sortir de la fosca, de les ombres de la mort.

    ¹⁵ Que enalteixin el Senyor pel seu amor,
pels prodigis que ha fet en bé dels homes: ^*
    16 ha esbotzat portes de bronze
i ha partit forrellats d’acer. <sup>*

    17</sup> D’altres, insensats, estaven abatuts
per les seves culpes i pel seu viure pervers;
    ¹⁸ qualsevol menjar els repugnava,
ja arribaven a les portes de la mort.

    ¹⁹ Enmig de l’angoixa cridaren al Senyor,
i ell els salvà dels perills: ^*
    20 envià la seva paraula i els guarí,
alliberà la seva vida del sepulcre.

    ²¹ Que enalteixin el Senyor pel seu amor,
pels prodigis que ha fet en bé dels homes; ^*
    22 que ofereixin sacrificis d’acció de gràcies ^*
i, aclamant-lo, publiquin el que ha fet.

    ²³ Uns comerciants s’embarcaren en grans naus ^*
i navegaren mar endins per fer negoci;
    ²⁴ ells foren testimonis de les obres del Senyor,
dels seus prodigis en alta mar. <sup>*

    25</sup> A una ordre seva es girà un huracà ^*
que aixecava grans onades:
    ²⁶ pujaven al cel, baixaven al fons
i, regirats de mareig, ²⁷ el cap els rodava;
no es tenien drets, com si anessin beguts,
s’havia esfumat la seva perícia.

    ²⁸ Enmig de l’angoixa cridaren al Senyor,
i ell els salvà dels perills: ^*
    29 mudà el temporal en bonança,
s’apaivagaren les onades de la mar, ^*
    30 i els va dur fins al port tan desitjat,
plens de goig per la calma retrobada.

    ³¹ Que enalteixin el Senyor pel seu amor,
pels prodigis que ha fet en bé dels homes; ^*
    32 que l’exalcin en l’assemblea del poble, ^*
que el lloïn en el consell dels ancians.

    ³³ Ell converteix els rius en deserts,
els dolls d’aigua en terra àrida; ^*
    34 les terres fèrtils es tornen salines
perquè els seus habitants s’han pervertit. <sup>*

    35</sup> Converteix el desert en estanys,
la terra eixuta en fonts d’aigua viva; ^*
    36 la dona als afamats perquè hi habitin,
i ells hi funden una ciutat ben poblada.
    ³⁷ Sembren els camps, planten les vinyes
i en cullen fruits abundosos. <sup>*

    38</sup> Ell els beneeix, i es multipliquen a desdir,
i no permet que els minvi el bestiar. ^*
    39 Però, reduïts a pocs, queden abatuts, ^*
oprimits per les desgràcies i el dolor.
    ⁴⁰ Ell mateix, que confon els poderosos, ^*
els fa errar per un desert sense camins. ^*
    41 Però aixeca els pobres de la misèria ^*
i augmenta, com els ramats, les seves famílies.

    ⁴² Que els justos s’alegrin de veure-ho,
i tota maldat clogui la boca. ^*
    43 Que els assenyats ho guardin en el cor ^*
i comprenguin els favors del Senyor.