(107)
El meu cor se sent segur, Déu meu
1 Càntic. Salm del recull de David.
2 El meu cor se sent segur, Déu meu;
tocaré i cantaré, cantarà el meu cor.
3 Desvetlleu-vos, arpa i lira meva,
vull desvetllar l’aurora.
4 Et lloaré enmig dels pobles, Senyor,
et cantaré davant les nacions.
5 El teu amor és gran, més alt que el cel,
la teva fidelitat arriba fins als núvols.
6 Alça’t cel amunt, Déu meu,
i omple la terra de la teva glòria.
7 Allibera, doncs, els teus amics.
Que el teu braç em salvi! Respon-me!
8 Déu ha donat un oracle en el seu santuari:
«Quina alegria!
Reparteixo Siquem,
amido la vall de Sucot.
9 Galaad és meu, és meu Manassès,
Efraïm és el casc que em protegeix,
Judà és el meu ceptre.
10 Moab és la pica on em rento,
tiro les sandàlies sobre Edom,
Filistea aclama el meu triomf.»
11 Qui ens conduirà a la ciutat forta,
qui ens guiarà fins a Edom,
12 sinó tu, Déu nostre, que ens havies rebutjat
i ja no sorties amb els nostres exèrcits?
13 Ajuda’ns contra els adversaris:
és inútil la salvació que ve dels homes.
14 Pel poder de Déu farem proeses:
ell mateix trepitjarà els nostres opressors.