(128)

Molt sovint m’han combatut des de jove ^*

    ¹ Càntic de pelegrinatge. ^*

Molt sovint m’han combatut des de jove
—que respongui el poble d’Israel—, ^*
    2 molt sovint m’han combatut des de jove,
però mai no m’han vençut.

    ³ Uns llauradors han llaurat la meva esquena,
hi han obert uns solcs ben llargs, ^*
    4 però el Senyor, que és just,
ha trencat el jou dels injustos. <sup>*

    5</sup> Que es retirin enmig de la vergonya
tots els qui detesten Sió. ^*
    6 Que siguin com l’herba dels terrats,
que abans d’espigar-se s’asseca:
    ⁷ no se’n faran cap manat els segadors
ni cap braçat els qui lliguen les garbes.

    ⁸ Ningú dels qui passen no dirà:
«Que la benedicció del Senyor davalli sobre vosaltres. ^*
Us beneïm en nom del Senyor.»