(129)


Des de l’abisme et crido, Senyor


    1 Càntic de pelegrinatge.

Des de l’abisme et crido, Senyor;

    2 Senyor, escolta el meu clam.
Escolta, estigues atent
al meu clam que et suplica.

    3 Si tinguessis en compte les culpes,
Senyor, qui es podria sostenir?

    4 Però és molt teu donar el perdó;
per això mereixes que et venerin.

    5 Confio amb tota l’ànima, Senyor,
confio en la teva paraula.

    6 Espera el Senyor la meva ànima,
més que els sentinelles el matí.
Que els sentinelles esperin el matí;

    7 Israel, espera en el Senyor.
Perquè són del Senyor l’amor fidel
i la redempció generosa.

    8 És ell qui redimeix Israel
de totes les seves culpes.