L’aliança del Sinaí (19-24)
El Senyor proposa una aliança
1 El primer dia del tercer mes després de la sortida d’Egipte, els israelites van arribar al desert del Sinaí. 2 Havien partit de Refidim i, quan van arribar al desert del Sinaí, van plantar el campament. Israel acampà davant la muntanya, 3 i Moisès va pujar cap a Déu. El Senyor el cridà des de la muntanya i li digué:
—Parla al casal de Jacob, comunica això als fills d’Israel: 4 “Vosaltres heu vist com he tractat els egipcis, com us he portat igual que l’àguila porta els aguilons sobre les ales i us he conduït fins a mi. 5 Ara, doncs, si escolteu la meva veu i observeu la meva aliança, sereu la meva heretat preferida entre tots els pobles, ja que tota la terra és meva: 6 sereu per a mi un reialme sacerdotal i una nació santa.” Això és el que has de dir als israelites.
7 Moisès va tornar i convocà els ancians del poble per exposar-los tot el que el Senyor li havia manat que digués. 8 Tot el poble, unànimement, va respondre:
—Complirem tot el que ha dit el Senyor.
Moisès va comunicar al Senyor la resposta del poble.
Revelació del Senyor a la muntanya
9 El Senyor va dir a Moisès:
—Jo et vindré a trobar enmig d’un núvol espès, perquè el poble em senti quan parlaré amb tu i així creguin en tu per sempre.
Quan Moisès va transmetre al Senyor les paraules del poble, 10 el Senyor li digué:
—Ves a trobar el poble. Purifica’ls avui i demà i que es rentin també els vestits. 11 Que estiguin preparats per al tercer dia, perquè el tercer dia el Senyor baixarà a la muntanya del Sinaí a la vista de tot el poble. 12 Assenyala’ls uns límits tot al voltant i adverteix-los que no pugin a la muntanya i que ni tan sols la toquin. Tothom qui s’acosti a la muntanya serà condemnat a mort. 13 Però que ningú no toqui el culpable; mateu-lo amb pedres o amb fletxes, tant si és un home com un animal; no el deixeu viure. Només quan sentireu el toc llarg de corn, alguns podreu pujar a la muntanya.
14 Moisès va baixar de la muntanya a trobar el poble i el va purificar. La gent va rentar-se també els vestits. 15 Moisès els digué:
—Estigueu preparats per al tercer dia. No tingueu relacions amb les vostres dones.
16 El tercer dia, quan clarejava, va aparèixer dalt la muntanya un núvol espès; esclataren trons i llamps i es va sentir un toc de corn fortíssim. Al campament, tot el poble estava esglaiat. 17 Moisès va fer sortir el poble del campament per anar a trobar Déu, i es van aturar al peu de la muntanya. 18 La muntanya del Sinaí fumejava tota ella, perquè el Senyor hi havia baixat enmig del foc. El fum anava pujant com el d’un forn i tota la muntanya s’estremia. 19 El toc del corn es va posar a retrunyir més fort. Moisès parlava i Déu li responia amb la veu del tro.
20 El Senyor va baixar a la muntanya del Sinaí, al cim de la muntanya. Des d’allà va cridar Moisès, i ell va pujar-hi. 21 El Senyor digué a Moisès:
—Baixa i adverteix el poble que no es precipitin cap al Senyor per veure’l. Si ho fan, en moriran molts. 22 Fins i tot els sacerdots, que es poden acostar al Senyor, s’han de purificar, perquè jo, el Senyor, no hagi de fulminar-los.
23 Moisès va dir al Senyor:
—El poble no pot pujar a la muntanya del Sinaí, perquè tu ens has advertit que assenyaléssim uns límits a la muntanya i que la tinguéssim per sagrada.
24 El Senyor li respongué:
—Torna a baixar, i després puja amb Aaron. Però que ni els sacerdots ni el poble no es precipitin a pujar per veure’m a mi, el Senyor, perquè no els hagi de fulminar.
25 Moisès va anar cap al poble i els ho comunicà.