Els deu manaments
(Dt 5,6-21)

    ¹ Déu va donar al poble d’Israel aquests manaments: ^*
    2 —Jo soc el Senyor, el teu Déu, ^* que t’he fet sortir del país d’Egipte, ^* la terra on eres esclau. ^*
    3 »No tinguis cap altre déu fora de mi. ^*
    4 »No et fabriquis ídols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel, aquí baix a la terra o en les aigües d’aquí baix. ^{* 5} No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, soc el Déu-gelós: ^* demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m’estimen. ^{* 6} Però, per als qui m’estimen i guarden els meus preceptes, mantinc el meu amor durant un miler de generacions. ^*
    7 »No juris en fals pel nom del Senyor, el teu Déu, perquè jo, el Senyor, no tinc per innocent el qui jura en fals pel meu nom. ^*
    8 »Recorda’t de consagrar-me el repòs del dissabte. ⁹ Tens sis dies per a treballar i fer totes les feines que calgui, ¹⁰ però el dia setè és el dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap treball ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu esclau, ni la teva esclava, ni cap dels teus animals, ni l’immigrant que resideix a la teva ciutat. ¹¹ Perquè en sis dies el Senyor va fer el cel, la terra, el mar i tot el que s’hi mou, però el dia setè va reposar: per això el Senyor ha beneït el dissabte i l’ha consagrat. ^*
    12 »Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dona el Senyor, el teu Déu. ^*
    13 »No matis. ^*
    14 »No cometis adulteri. ^*
    15 »No robis. ^*
    16 »No acusis ningú falsament. ^*
    17 »No desitgis la casa d’un altre. No desitgis la seva dona, ni el seu esclau, ni la seva esclava, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que li pertany. ^*

Moisès, mitjancer entre Déu i el poble

    ¹⁸ Tot el poble d’Israel sentia la tronada i el so dels corns. Tots veien els llamps i la muntanya fumejant. El poble tremolava i es mantenia lluny.
    ¹⁹ Llavors van dir a Moisès:
—Tu parla’ns, i nosaltres t’escoltarem. Que no ens parli Déu mateix, que moriríem!
    ²⁰ Moisès els va respondre:
—No tingueu por: Déu ha vingut per posar-vos a prova. Vol que el reverencieu i no pequeu.
    ²¹ El poble es mantenia lluny ^* quan Moisès es va acostar al núvol espès on Déu era present. ^*

El codi de l’Aliança (Ex 20,22-23,19) ^*

Lleis cultuals

    ²² El Senyor manà a Moisès:
—Digues als israelites: “Vosaltres mateixos heu vist com us he parlat des de dalt el cel. ²³ No us fabriqueu ídols de plata ni ídols d’or; no els poseu al costat meu.
    ²⁴ »Fes de terra l’altar que em dediquis. Ofereix-m’hi els teus holocaustos i els teus sacrificis de comunió, els teus anyells o cabrits i els teus vedells, i jo vindré a beneir-te en tots els llocs on faré present el meu nom.
    ²⁵ »Si em vols dedicar un altar de pedres, no el construeixis amb pedres tallades, perquè, si les treballessis amb eines de ferro, ja les hauries profanades. ^*
    26 »Tampoc no aixequis un altar amb graons per a pujar-hi. Es veuria la teva nuesa quan hi pugessis.” ^*