Tercer poema de Job

    ¹ Job va replicar:

Sé que Déu és gran

    ² Ja sé prou que és així:
com pot l’home ser just contra Déu? ^*
    3 I si volia tenir raó, ^*
Déu li faria mil preguntes
i ell no en respondria cap ni una.
    ⁴ Déu és savi i poderós.
¿Qui pot plantar-li cara i continuar vivint en pau?
    ⁵ Quan s’indigna, capgira les muntanyes, ^*
les canvia de lloc amb el seu enuig.
    ⁶ Fa tremolar la terra
i els seus pilars trontollen. ^*
    7 Si li ho mana, el sol no surt, ^*
pot tancar amb pany i clau les estrelles. ^*
    8 Ell, tot sol, desplega el cel ^*
i camina per les ones de la mar. ^*
    9 Ha fet l’Ossa i Orió,
les Plèiades i les Cambres del Sud. ^*
    10 Fa coses tan grans que no es poden abastar, ^*
no es poden comptar els seus prodigis.
    ¹¹ Passa pel meu costat i no el veig,
em passa a frec i no me n’adono. ^*
    12 Si vol prendre alguna cosa,
qui li ho pot impedir?
Qui gosaria dir-li: Què fas? ^*
    13 Quan Déu s’indigna, ningú no l’atura:
ni Rahab i els seus aliats ^*
que ara li fan d’escambell!

Contra Déu no hi ha res a fer

    ¹⁴ ¿Soc jo qui li he de respondre? ^*
¿Buscaré arguments en contra d’ell?
    ¹⁵ Per més que soc innocent, no puc replicar.
¿He de demanar gràcia al qui em condemna? ^*
    16 Si el convoqués i ell ho acceptava,
no crec que escoltés el meu clam.
    ¹⁷ Ell, que seu enmig de la tempesta, ^*
em llança per terra
i m’omple de ferides sense cap motiu.
    ¹⁸ No em deixa ni respirar, ^*
i encara em sadolla d’amargor.
    ¹⁹ ¿Recorreré a la força? Ell la té tota!
¿El convocaré a judici? Qui el citarà!
    ²⁰ Soc just, i la meva boca em condemna;
ell em declara culpable, malgrat que soc innocent.
    ²¹ Però, ¿soc innocent? Ni jo mateix no ho sé!
La vida em fa fàstic.
    ²² Hi ha un sol camí, per més que jo parli:
ell aniquila tant culpables com innocents. ^*
    23 Quan un flagell causa la mort,
ell encara es riu de la desgràcia dels innocents. ^*
    24 Ell tapa els ulls dels jutges
quan un país cau en mans d’un dictador.
¿Qui ho fa, doncs, sinó ell? ^*
    25 Els meus dies corren més que els missatgers, ^*
fugen sense conèixer la felicitat.
    ²⁶ Passen llampant com les barques de papir,
com una àguila que es llança sobre la presa.
    ²⁷ Si em dic: «Oblidaré la tristesa,
canviaré d’aspecte i faré cara alegre»,
    ²⁸ ja veig venir nous dolors:
sé que no em declararà innocent. ^*
    29 A mi em toca ser culpable!
Per què fatigar-me en va?
    ³⁰ Ni que em banyés amb aigua de neu
i em rentés les mans amb lleixiu, ^*
    31 ell em capbussaria en la brutícia
i fins els meus vestits tindrien fàstic de mi. ^*

Tan sols soc un home

    ³² Jo tan sols soc un home. Ell no ho és pas.
Per això no li puc replicar, ^*
no puc anar amb ell a judici. ^*
    33 Si hi hagués un àrbitre entre ell i jo,
que tingués autoritat sobre tots dos,
    ³⁴ em trauria del damunt la seva vara,
m’alliberaria del terror que m’espanta ^*
    35 i llavors jo parlaria sense por.
Però no és així, estic ben sol.