Setè poema de Job

    ¹ Job va replicar:

Jo dic que l’impiu s’ho passa bé

    ² Si em volguéssiu escoltar d’una vegada,
rebria de part vostra el millor consol!
    ³ Tingueu paciència mentre parlo,
i després ja us en podreu riure.
    ⁴ ¿És que em queixo d’algun home?
Per què, doncs, no hauria de perdre la paciència? ^*
    5 Presteu-me atenció i us esgarrifareu;
quedareu muts, amb la boca tancada. ^*
    6 Quan hi penso, m’esborrono,
m’agafen tremolins per tot el cos.
    ⁷ Per què els impius continuen vivint ^*
i envelleixen augmentant la força i el poder?
    ⁸ Veuen créixer segurs els seus fills
i contemplen els seus nets.
    ⁹ Cap temença no desfà la pau de casa seva,
la vara de Déu no els toca mai.
    ¹⁰ Els seus toros són sempre fecunds,
les seves vaques no perden mai les cries.
    ¹¹ Els seus fills corren com anyells,
els seus infants juguen satisfets. ^*
    12 Toquen la lira i el tamborí,
s’alegren al so de la flauta, ^*
    13 frueixen alegrement dels seus dies
i davallen en pau al país dels morts.
    ¹⁴ Han dit a Déu: «Deixa’ns en pau!
No ens interessa conèixer els teus camins! ^*
    15 Per què hem de servir el Totpoderós?
Què en traurem d’invocar-lo?»
    ¹⁶ Però els impius no són pas amos de la seva felicitat,
i jo no puc acceptar les seves raons.
    ¹⁷ Tanmateix, ¿quan s’apaga la llàntia de l’impiu
i li cau al damunt la desgràcia?
¿Quan li fa sentir Déu el seu enuig? ^*
    18 ¿És potser com la palla davant el vent
o com el boll a cavall de l’huracà? ^*
    19 ¿O és que Déu castigarà els fills de l’impiu?
És ell, el culpable, qui mereix l’escarment! ^*
    20 Que vegi ell mateix el seu fracàs
i tasti la indignació del Totpoderós!
    ²¹ Què li importa el que passi després d’ell
quan s’hagin acabat els seus dies? ^*
    22 ¿Qui pot donar lliçons a Déu,
a aquell qui judica en les altures?
    ²³ L’un mor en plena salut,
ben tranquil, sense neguits,
    ²⁴ amb el ventre tot llustrós
i amb el moll dels ossos tendre.
    ²⁵ I l’altre mor amargat, ^*
sense tastar mai el goig.
    ²⁶ Ara jeuen plegats a la pols, ^*
tots dos revestits de cucs. ^*
    27 Conec les vostres opinions,
els parers que manteniu sobre el meu cas.
    ²⁸ Dieu: «On és la casa del tirà?
On és l’habitatge dels impius?»
    ²⁹ Per què no ho pregunteu als vianants?
Estaríeu al corrent del que conten:
    ³⁰ el malvat s’escapa del desastre
i queda estalvi el dia del càstig. ^*
    31 ¿Qui li tira en cara la conducta?
¿Qui li passa comptes dels seus actes?
    ³² Ve l’hora que el porten al sepulcre ^*
i fan vetlla al voltant de la seva tomba:
    ³³ fins la terra l’acull amb suavitat.
Els qui l’acompanyen en l’enterrament
no es poden ni comptar.
    ³⁴ És absurd que em vulgueu consolar. ^*
Els vostres arguments són fal·laços! ^*