Vuitè poema de Job

    ¹ Job va replicar:

Tant de bo que jo sabés on trobar Déu

    ² Encara avui és rebel la meva queixa,
tot i que encadeno el meu gemec.
    ³ Tant de bo que jo sabés on trobar Déu! ^*
M’arribaria fins al seu soli,
    ⁴ exposaria davant d’ell la meva causa,
la meva boca s’ompliria d’arguments. ^*
    5 Coneixeria les seves respostes, ^*
em faria càrrec de la seva rèplica.
    ⁶ I ell, ¿pledejaria contra mi amb tot el seu poder?
No, tan sols m’escoltaria amb atenció.
    ⁷ Ell tindria al seu davant un home honrat
i jo m’alliberaria per sempre del meu jutge.
    ⁸ Però, si vaig a llevant, no hi és;
a ponent, no l’hi veig.
    ⁹ Si es mou pel nord, no me n’adono;
s’amaga cap al sud i no l’albiro. ^*

El Totpoderós m’esfereeix

    ¹⁰ Ell, en canvi, sap per on camino: ^*
si em prova en el gresol, en sortiré com l’or. ^*
    11 Els meus peus segueixen els seus passos,
segueixo el seu camí sense desviar-me. ^*
    12 No m’aparto mai dels seus preceptes,
guardo sempre al cor els seus decrets. ^*
    13 Déu té un parer: ¿qui el pot fer canviar?
Ell sempre porta a terme els seus projectes. ^*
    14 Ell executarà la sentència que em pertoca,
com tantes altres que ha decidit.
    ¹⁵ Per això m’esfereeix la seva presència. ^*
Com més hi penso, més por li tinc.
    ¹⁶ Déu m’ha omplert el cor de basarda,
el Totpoderós em té esfereït.
    ¹⁷ Encara no m’he perdut en la tenebra, ^*
però ell m’ha cobert de foscor. ^*