¹ Per què no fixa el Totpoderós
una data per als seus judicis? ^*
Ni els qui el coneixen no preveuen els seus terminis. ^*

Veig la maldat dels impius

    ² Els impius ^* desplacen les fites dels camps ^*
i pasturen els ramats que han robat.
    ³ S’emporten l’ase dels orfes
i fan empenyorar el bou de la viuda. ^*
    4 Bandegen els pobres fora del camí,
els indigents no saben on refugiar-se. ^*
    5 Com els ases salvatges al desert,
els pobres surten de bon matí a la seva feina,
a buscar el seu aliment.
L’estepa és el rebost dels seus petits.
    ⁶ Espigolen el farratge del camp,
esgotimen la vinya dels impius.
    ⁷ Passen la nit despullats, sense cap cobertor,
sense cap abrigall que els resguardi del fred. ^*
    8 Queden xops dels ruixats de les muntanyes
i per falta d’aixopluc s’arrapen a la roca.
    ⁹ L’orfe és arrencat del pit de la viuda;
als pobres, tothom els exigeix penyores. ^*
    10 Privats de roba, han d’anar nus;
estan afamats i han de carregar garbes.
    ¹¹ Tresquen a ple sol enmig dels olivers,
tenen set i han de trepitjar raïms.
    ¹² Dins la ciutat, la gent gemega,
els oprimits alcen els seus clams.
Però Déu fa el sord a tanta crueltat! ^*
    13 Els qui odien la llum
desconeixen els camins de Déu,
no freqüenten les seves rutes. ^*
    14 L’assassí s’alça a trenc d’alba,
mata el pobre i l’indefens,
i a la nit es torna lladre. ^*
    15 L’ull de l’adúlter espia el crepuscle
i, pensant que així no el veurà ningú,
es posa un vel a la cara. ^*
    16 De nit rebenten les cases,
de dia s’hi tanquen a dins.
Són enemics de la llum.
    ¹⁷ El matí és per a ells densa tenebra,
estan avesats al terror de la nit.
    ¹⁸ Viuen com un suro damunt l’aigua,
la seva heretat és maleïda per la gent:
ja no podran anar-hi tranquils pel camí de les vinyes.
    ¹⁹ Com la secada i la calor eixuguen l’aigua de neu,
així el país dels morts engoleix el pecador. ^*
    20 S’oblida d’ell la pròpia mare,
els cucs en fan un banquet,
ningú no el recorda mai més.
Els impius queden estellats com un arbre. ^*
    21 Freqüenten l’estèril que no pot infantar,
però no donen descendència a la viuda. ^*
    22 Déu té força per a expulsar els tirans:
quan ell s’alça, ningú no té la vida segura.
    ²³ Encara que els deixi tranquils,
vigila tots els seus passos. ^*
    24 Es redrecen un moment però aviat no hi són:
es dobleguen com la flor que es marceix,
quedaran segats com una espiga.
    ²⁵ Sapigueu que això és així! Qui em contradirà?
Qui podrà anul·lar els meus arguments?