1 Per què no fixa el Totpoderós
una data per als seus judicis?
Ni els qui el coneixen no preveuen els seus terminis.

Veig la maldat dels impius


    2 Els impius desplacen les fites dels camps
i pasturen els ramats que han robat.

    3 S’emporten l’ase dels orfes
i fan empenyorar el bou de la viuda.

    4 Bandegen els pobres fora del camí,
els indigents no saben on refugiar-se.

    5 Com els ases salvatges al desert,
els pobres surten de bon matí a la seva feina,
a buscar el seu aliment.
L’estepa és el rebost dels seus petits.

    6 Espigolen el farratge del camp,
esgotimen la vinya dels impius.

    7 Passen la nit despullats, sense cap cobertor,
sense cap abrigall que els resguardi del fred.

    8 Queden xops dels ruixats de les muntanyes
i per falta d’aixopluc s’arrapen a la roca.

    9 L’orfe és arrencat del pit de la viuda;
als pobres, tothom els exigeix penyores.

    10 Privats de roba, han d’anar nus;
estan afamats i han de carregar garbes.

    11 Tresquen a ple sol enmig dels olivers,
tenen set i han de trepitjar raïms.

    12 Dins la ciutat, la gent gemega,
els oprimits alcen els seus clams.
Però Déu fa el sord a tanta crueltat!

    13 Els qui odien la llum
desconeixen els camins de Déu,
no freqüenten les seves rutes.

    14 L’assassí s’alça a trenc d’alba,
mata el pobre i l’indefens,
i a la nit es torna lladre.

    15 L’ull de l’adúlter espia el crepuscle
i, pensant que així no el veurà ningú,
es posa un vel a la cara.

    16 De nit rebenten les cases,
de dia s’hi tanquen a dins.
Són enemics de la llum.

    17 El matí és per a ells densa tenebra,
estan avesats al terror de la nit.

    18 Viuen com un suro damunt l’aigua,
la seva heretat és maleïda per la gent:
ja no podran anar-hi tranquils pel camí de les vinyes.

    19 Com la secada i la calor eixuguen l’aigua de neu,
així el país dels morts engoleix el pecador.

    20 S’oblida d’ell la pròpia mare,
els cucs en fan un banquet,
ningú no el recorda mai més.
Els impius queden estellats com un arbre.

    21 Freqüenten l’estèril que no pot infantar,
però no donen descendència a la viuda.

    22 Déu té força per a expulsar els tirans:
quan ell s’alça, ningú no té la vida segura.

    23 Encara que els deixi tranquils,
vigila tots els seus passos.

    24 Es redrecen un moment però aviat no hi són:
es dobleguen com la flor que es marceix,
quedaran segats com una espiga.

    25 Sapigueu que això és així! Qui em contradirà?
Qui podrà anul·lar els meus arguments?