On es pot trobar la saviesa?
1 N’hi ha que excaven mines de plata
i troben llocs on rentar l’or.
2 De la terra en treuen ferro;
de les pedres foses, el coure.
3 L’home il·lumina la fosca
i explora fins molt endintre
les pedres més amagades.
4 Obre pous lluny de les viles,
treballa penjat al buit,
oscil·lant, lluny dels altres humans.
5 La terra, pel damunt, fa sortir el blat
i, per sota, sembla trasbalsada pel foc;
6 el safir surt de les pedres,
també s’hi troba pols d’or.
7 El falcó desconeix aquests camins,
no els albira ni l’ull del voltor;
8 no els han petjat les feres altives
ni el lleó hi ha passat.
9 Però l’home treballa el sílex,
capgira de soca-rel les muntanyes,
10 talla galeries a les roques
i veu tot el que hi ha de preciós,
11 asseca les deus d’aigua
i treu a la llum els tresors amagats.
12 Però, on es troba la saviesa?
On resideix la intel·ligència?
13 L’home ignora el preu que té,
perquè no es troba en aquest món.
14 L’Abisme crida: «Jo no la tinc pas!»
L’Oceà declara: «Amb mi no hi és.»
15 No es pot comprar amb or massís
ni es pot pagar a pes de plata.
16 No es canvia per l’or d’Ofir
ni pel safir o per l’ònix.
17 Val més que l’or i el cristall,
no l’hauries amb un vas d’or fi
18 ni amb el coral o el cristall de quars.
La saviesa val molt més que les perles.
19 No la iguala el topazi de Cuix
ni es canvia per l’or més refinat.
20 D’on ve, doncs, la saviesa?
On resideix la intel·ligència?
21 Resta amagada als ulls de tothom,
no la veuen ni els ocells del cel.
22 L’Abisme i la Mort declaren:
«N’hem sentit parlar només d’oïda.»
23 Però Déu coneix el camí que hi mena,
ell sap on podem trobar-la.
24 Ell contempla el món d’un cap a l’altre
i veu tot el que hi ha sota el cel.
25 Quan fixava el pes del vent
i mesurava el volum de l’aigua,
26 quan marcava els cicles de les pluges
i el camí de les tempestes,
27 llavors mirava i sospesava la saviesa:
ell la va fonamentar i va escrutar-la a fons.
28 I després va dir a l’home:
«Venerar el Senyor és la saviesa,
apartar-se del mal és la intel·ligència.»