Declaro que soc innocent

    ¹ Havia fet pacte amb els meus ulls
de no desitjar cap donzella. ^*
    2 Quina és la part que Déu dona des del cel,
l’heretat que el Totpoderós fixa allà dalt?
    ³ ¿No és el desastre per al malvat,
l’adversitat per als malfactors? ^*
    4 ¿No ho veu Déu, per on camino?
¿No compta tots els meus passos?
    ⁵ ¿He fet camí amb la mentida?
¿He corregut cap al frau?
    ⁶ Que Déu em pesi amb balances justes ^*
i reconeixerà la meva integritat! ^*
    7 Si el meu pas s’ha apartat del bon camí,
si el meu cor s’ha deixat endur pels ulls
i m’he tacat les mans,
    ⁸ que un altre mengi el que jo he sembrat
i arrenqui de soca-rel els meus plançons! ^*
    9 Si el meu cor ha desitjat la dona d’algú,
si l’he espiada a la seva porta,
    ¹⁰ que la meva dona molgui per un altre
i que d’altres dormin amb ella!
    ¹¹ Això seria un pecat,
un crim castigat pels jutges,
    ¹² un foc de perdició que em devoraria
i que consumiria totes les meves collites. ^*
    13 Si he desatès el dret dels servents i les serventes
quan es planyien contra mi,
    ¹⁴ què podria fer quan Déu em judiqués?
Què li respondria quan ell demanés comptes?
    ¹⁵ ¿No ens ha fet Déu a tots iguals?
¿No ens ha teixit en les entranyes d’una mare? ^*
    16 ¿M’he tancat als precs dels pobres,
he permès el plor de les viudes?
    ¹⁷ ¿He menjat sol el meu pa
sense compartir-lo amb l’orfe?
    ¹⁸ Li he fet de pare des de la meva joventut.
Des de les entranyes de la mare he estat el seu guia.
    ¹⁹ ¿He vist algú mort de fred sense vestit,
un pobre sense roba per a cobrir-se,
    ²⁰ i no han acabat beneint-me les seves espatlles,
calentes amb la llana dels meus xais?
    ²¹ Si he alçat la mà contra un orfe,
quan veia a favor meu el tribunal,
    ²² que se’m desllorigui l’espatlla
i el braç se’m trenqui pel colze! ^*
    23 El flagell de Déu m’horroritza,
no puc res davant la seva majestat. ^*
    24 ¿He posat en l’or la meva confiança,
com si fos allò que em donava seguretat?
    ²⁵ ¿M’he alegrat per la meva gran fortuna,
pel munt de béns que he pogut guanyar? ^*
    26 Si, quan he vist el sol que resplendia
i la lluna que avançava radiant,
    ²⁷ el meu cor els ha adorat en secret
i la meva mà els ha enviat un petó,
    ²⁸ també això ho castigaria el meu jutge,
perquè hauria renegat del Déu del cel. ^*
    29 ¿M’he alegrat quan el meu enemic queia,
m’he congratulat quan l’ha ferit el mal?
    ³⁰ La meva boca ni tan sols ha pecat
desitjant-li la mort amb una maledicció. ^*
    31 Tots els meus hostes donen testimoni
que s’han atipat de la carn que els repartia.
    ³² L’estranger no ha fet mai nit a la plaça,
la meva porta ha estat oberta al qui passava. ^*
    33 ¿He encobert, com Adam, ^* el meu pecat,
he amagat dins el pit la meva culpa? ^*
    34 No em fa cap por l’opinió de la gent,
ni m’espanta el rebuig dels familiars, ^*
ni estic callat sense gosar sortir a la porta.
    ³⁵ Tant de bo que algú m’escoltés!
Jo signo tot el que he dit! ^*
Que el Totpoderós respongui! ^*
On és l’acta del meu acusador?
    ³⁶ L’alçaré damunt la meva espatlla,
me la posaré per corona. ^*
    37 Li donaré comptes dels meus passos,
m’hi presentaré com un príncep.
    ³⁸ Si ^* els meus camps m’acusen,
si ploren els seus solcs
    ³⁹ perquè he menjat de franc els fruits
amb la suor dels qui els conreen,
    ⁴⁰ que hi creixin cards en lloc de blat,
i l’herbassar en comptes d’ordi! ^*
Aquí s’acaben les paraules de Job. ^*